MAPA | Quants diners cal tindre estalviats per a pagar l'entrada d'un pis al teu municipi?

Agus té 40 anys i mai ha deixat de treballar des que en tenia 18. Durant l’última dècada, a jornada completa com a integrador social de persones sense llar, però abans ho ha fet com a cambrer, zelador o mosso de magatzem. El passat mes de maig va visitar un pis a la venda ubicat en una cinquena planta sense ascensor al barri de Torrefiel (València), com ell apunta, “en un barri humil i obrer”. 160.000 euros, una “inversió segura” li va deixar caure l’agent immobiliària, tot i que ell buscava convertir-lo en la seua llar.

“Mentre em fixava que les parets eren de paper, amb la pintura bufada per les humitats, o que la finestra del dormitori estava literalment pegada a l’edifici adjacent, comence a calcular quant li he de demanar al banc, quant als meus pares i quant he de traure dels meus estalvis” recorda. L’amenaça d’una imminent pujada del lloguer del pis on viu ara l'espenta a prendre decisions amb urgència i es pregunta per què trobar un lloc on viure planteja tants interrogants, i per què els ha de resoldre sota la contínua amenaça que “açò no farà més que anar a pitjor”. Amb un punt d'ironia, reflexiona sobre el seu paper ajudant a persones sense llar en un moment en què un sostre li comença a semblar un luxe. 

El d’Agus no és, ni de bon tros, un cas aïllat. Comprar un pis s’ha convertit per a molts valencians en missió impossible. Tanmateix, abans inclús de pagar la hipoteca es troben amb el vertader mur: l’entrada, un capital mínim equivalent al 30% del valor total de la vivenda que cal aportar al comptat per a accedir al crèdit i signar l’operació.

Eixe 30% que cal tindre estalviat es correspon, aclarix Nora García, presidenta de l’associació d’immobiliàries de la Comunitat Valenciana, a la suma del 20% o més que el banc no sol finançar, les taxes i a l’impost de transmissions patrimonials (ITP), que paga el comprador.

“El barri on el meu marit té el negoci ja només se’l poden permetre els rics” Mar - 36 anys

A València, segons dades de taxació del Ministeri de Foment del primer trimestre del 2026, l’entrada mitjana per a un pis de 90 m² ha arribat en fins als 78.513 €. Eixe tipus de vivenda, considerat estàndard per a una família, ja es valora en 261.711 € com a resultat de l'encariment exponencial i ininterromput experimentat en els darrers cinc anys.

Amb eixos preus de mercat es van trobar Mar (36 anys i interina) i la seua parella quan esperaven el primer fill i es van llançar a comprar una casa. “Vam comprar un pis dins de València suficientment gran perquè cabera la família que volíem tindre, però ho vam fer a costa d'esgotar els estalvis dels meus pares” admet. Eixe esforç familiar els ha permés pagar una entrada que, d’altra manera, havien calculat que tardarien 12 anys a estalviar. Una previsió que van fer abans que els avisaren que la mensualitat del pis on vivien de lloguer pujava un 60%: “Si ens haguérem quedat amb el nou preu, mai haguérem sigut capaços d’estalviar prou” reconeix Mar. L’entrada va ser per a ells l’obstacle més gran i el que més els va condicionar per a triar ubicació. “Als barris on teníem arrelament, com la Petxina o Arrancapins, va ser impossible trobar alguna cosa, i el barri on el meu marit té el seu negoci, Russafa, ja només se’l poden permetre els rics”, es lamenta. 

La crisi de la vivenda espenta els compradors de València fora dels límits de la ciutat a la recerca de preus més assequibles, però les dades del ministeri demostren que este increment accelerat també s’ha expandit fins a l’àrea metropolitana. Tant és així que, d’entre els municipis valencians de més de 25.000 habitants, el que més ha pujat de preu en l’últim any és Xirivella (1.706 €/m²) i el que més ho ha fet en l’últim lustre és Quart de Poblet (1.856 €/m²), els dos ubicats a l’Horta Sud. 

“La treballadora del banc ens va dir que amb el nostre salari només ens podien permetre un preu de vivenda que ja no existia al nostre municipi” Carlos - 35 anys

Estes dades són el reflex del que està passant en la majoria de les capitals espanyoles, però el repunt en tota la Comunitat Valenciana és incontestable. En conjunt, l’autonomia va batre rècord històric en el primer trimestre de l'any, en el qual es van superar els valors de la bombolla en assolir els 1.898 €/m², xifra que suposa un augment interanual del 17,2%, el segon increment més fort d'Espanya.

Per a trobar el metre quadrat més prohibitiu cal desplaçar-se als municipis de la Marina. Calp (Marina Alta) o Benidorm (Marina Baixa) ja superen els 3.000 €/m², però el pòdium de la Comunitat Valenciana el presidix Xàbia, amb un preu per metre quadrat de 3.685 €. Només l’entrada d’una vivenda de 90 m² s'hi acosta ja als 100.000 €. 

Molt a prop, a Dénia, ha comprat el seu habitatge Carlos (36 anys) i la seua dona, professionals de l’educació i la sanitat. Ho han pogut fer sense recórrer al suport familiar, però el camí no va ser senzill, i l’entrada, recalquen, “va ser la principal dificultat” per a aconseguir-ho. “La treballadora del banc ens va dir, literalment, ‘amb el vostre salari heu d'optar a un habitatge d’este preu’” relata, “un preu que ja no existia en 2025” al municipi. Ells, que es definixen com a “estalviadors”, van reunir la suma necessària per a signar una hipoteca després de passar cinc anys compartint vivenda amb companys en un poble amb lloguers assequibles, fins i tot, mesos després de tindre el seu primer fill. 

Hi ha un canvi generacional respecte dels seus pares. El projecte personal avança, per a molts, abans d’aconseguir assentar-se en una vivenda pròpia. El motiu principal, apunta Esther Martínez Ferrando, presidenta del Consell Valencià de la Joventut, és que “comprar un habitatge és una possibilitat que molts joves ni es plantegen”. “Poc més d’un 30% de les persones emancipades joves (15,1% en el segon semestre del 2024) tenien un habitatge en propietat i les que no són propietàries haurien d’estalviar el salari mitjà íntegre durant 3,7 anys per a pagar l’entrada.

Fins i tot a les ciutats on el metre quadrat és més assequible, com Castelló de la Plana —on supera per poc els 1.500 i una entrada ronda els 40.000 €— molts opten per alternatives a la compra en el mercat lliure. En el grup d’amics d’Anna, de 34 anys i resident a la capital de la Plana Alta, molts han acabat, com ella, vivint en un pis familiar.

Estalviar: un repte inassumible per a molts joves emancipats

Cal tindre en compte que la població d’entre 25 i 34 anys cobra de mitjana menys de 21.500 € anuals segons dades de l’INE. Un elevat percentatge d’eixos sous (el 85% en el cas dels menors de 25 emancipats), se’ls emporta, el pagament d’un lloguer que, a jutjar per les últimes dades, tampoc dona indicis d'estabilitzar-se. De fet, un estudi del Consell de la Joventut d’Espanya va assenyalar que el 41% dels joves estalvia menys de cent euros al mes.

“És molt difícil que una parella jove tinga els 80.000 €” que requerix una entrada a València, reconeix Felipe Sánchez, professor de finances d’Edem. En este context, han de recórrer a suport familiar, i si no en tenen ho passen molt malament”. 

En eixe sentit, un informe publicat el mes de juny pel Consell de la Joventut d’Espanya en col·laboració amb Oxfam Intermón destaca que la crisi de vivenda, sumada a la precarietat laboral, impacta de manera contundent en el benestar emocional de la joventut espanyola. 

Davant d'esta dificultat, assenyala Nora García, l’única solució són les ajudes públiques tant autonòmiques com estatals, que permeten finançar fins a un 95% (o, en casos concrets un 100%) de l’import de la vivenda. 

Esther Martínez, però, va un pas més enllà i recorda que “s’han de pensar solucions a curt, mitjà i llarg termini, s’ha d’intervindre el mercat de l’habitatge i lluitar contra pràctiques que només busquen traure rendiment” sentència la presidenta del CVJ. 

Desacceleració en les compravendes i increment de la inversió estrangera

La dificultat creixent de persones joves i no tan joves —especialment població migrant i col·lectius vulnerables—, podria explicar certa desacceleració en el nombre de compravendes a la Comunitat Valenciana. Les dades publicades per l’INE situen el nombre de transaccions en 9.193 el març del 2026, la qual cosa suposa una variació interanual del -7,41%.

Si analitzem la composició dels compradors a partir de les dades del Consell General del Notariat, s’aprecia una tendència en augment: l'arribada d'una gran quantitat d'inversors de fora. La Comunitat Valenciana lidera el rànquing dels territoris preferits pels estrangers per a invertir en habitatge. De fet, les persones d’altres països van protagonitzar 71.155 compravendes de cases en el primer semestre del 2025 a Espanya, un 19,3% del total. En concret, 18.722 d'eixes transaccions, és a dir, més d’un quart, es van executar a la Comunitat Valenciana.

Dins d'este perfil de compradors, els estrangers no residents són els que tenen, potencialment, una capacitat més elevada per a pressionar a l'alça els preus de la vivenda. A Espanya, mentre que els estrangers residents paguen una mitjana de 1.963 €/m², els no residents arriben als 3.279 €/m².

"La joventut no pot competir amb altres col·lectius que també busquen habitatge”, recorda en este sentit Esther Martínez, “des dels poders públics s’ha de donar resposta a la crisi d’emancipació perquè les persones joves no endarrerisquen el seu projecte de vida, amb les conseqüències negatives que això comporta” conclou la presidenta del CVJ.