L'habitatge s'encareix un 7,1% el primer trimestre a la Comunitat Valenciana
València és una de les ciutats on més s'ha localitzat el creixement gràcies al comprador de segona residència que té major poder adquisitiu
El preu de l'habitatge, tant nova com usada, va tindre un increment interanual del 7,1% en el primer trimestre en la Comunitat Valenciana, segons les dades que presenta la taxadora Tinsa.
En el conjunt d'Espanya, aquests preus van moderar l'increment en els primers tres mesos de 2023 al 3,3% respecte a l'any anterior. Si es compara amb el trimestre precedent, el quart, l'habitatge va frenar la pujada al 0,1%, la menor taxa de creixement trimestral des de finals de 2020.
Per comunitats autònomes, els majors increments interanuals es van donar a les Balears (8,3%), la Comunitat Valenciana (7,1%) i Castella-la Manxa (6,7%), aquesta última impulsada per la seua condició de mercat secundari de la capital. Per part seua, la Comunitat de Madrid (2,3%) i Catalunya (2,4%) van moderar les pujades.
Des d'una perspectiva interanual, els creixements es van localitzar en ciutats de l'àrea d'influència de Madrid, com Guadalajara, i en les capitals costaneres de València, Almeria, Santa Cruz de Tenerife i Màlaga.
A la capital del Túria s'intensifiquen els augments de preus i se situen per damunt del 20% interanual en el districte de Jesús, i en quatre districtes més per damunt del 15%.
A Madrid capital és un 3,9% més cara que en el primer trimestre de 2023 amb els barris de Salamanca i Chamberí al capdavant amb més de 5.500 €/m². En el cas de Barcelona la pujada és del 2,6%. Quant a l'evolució trimestral, en 19 capitals i fins a 34 províncies va ser pràcticament plana.
Segons explica Tinsa, la moderació observada en les capitals reflecteix que existeix una major dificultat d'accés a l'habitatge després de la contracció del crèdit hipotecari i la pèrdua de poder adquisitiu de les llars acumulada des de la pandèmia.
No obstant això, en les zones turístiques resisteix més gràcies al comprador de segona residència, que té major poder adquisitiu i la seua decisió de compra s'ha vist menys impactada pel context d'inflació elevada i alts tipus d'interés.
Les llars destinen un 34% de la seua renda a l'habitatge
Segons Tinsa, les llars han de destinar el 34,3% de la renda disponible al pagament de la seua hipoteca, que de mitjana estan en 141.912 euros (707 euros/mes) de quota.
L'esforç més gran es dona a les illes Balears (58,6%), seguit de les províncies de Màlaga (51%) i Madrid (44,3%). Per capitals destaca la ciutat de Barcelona (51,9%), Madrid (51,4%) i Màlaga (50,6%).
