L'FMI avança al 2023 la recuperació per a Espanya del PIB previ a la pandèmia

L'economia espanyola recuperarà enguany el nivell d'activitat anterior a la pandèmia, segons les estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI), que ha avançat així un any aquesta fita, després de revisar quatre dècimes a l'alça el seu pronòstic de creixement del PIB per a Espanya el 2023.

Segons les projeccions de l'organisme multilateral, Espanya aconseguirà el 2023 un nivell de PIB d’1,195 bilions d'euros, superant així per primera vegada els 1,193 bilions del 2019, l'últim any complet abans de l'impacte de la pandèmia de covid i de les restriccions implementades per a contindre-la.

En el seu últim informe anual sobre l'economia espanyola, publicat el gener passat, l'FMI esperava que el país no recuperara el nivell de PIB previ a la pandèmia fins a 2024.

No obstant això, en el seu informe 'Perspectives Econòmiques Mundials', presentat aquest dimarts a Washington, la institució dirigida per Kristalina Georgieva, ha revisat quatre dècimes a l'alça la seua previsió de creixement per a Espanya enguany, passant de l’1,1% que manejava al gener a l’1,5%. Això permetria a Espanya recuperar àmpliament el nivell d'activitat perdut durant aquests anys.

Així mateix, l'FMI ha refredat la intensitat del rebot econòmic previst per al 2024, quan espera un creixement del PIB d'Espanya del 2%, enfront del 2,4% anticipat prèviament.

A més llarg termini, les projeccions de l'FMI contemplen una expansió del 2% també per al 2025, mentre que un any després el creixement es moderarà a l’1,7% i fins a l'1,6% en cadascun dels dos anys restants de l'horitzó de les previsions de la institució.

Si es compleixen aquestes previsions, durant 2023, 2024 i 2025 Espanya continuarà creixent a més ritme que la mitjana de l'eurozona, que creixerà un 0,8%, un 1,4% i un 1,9%, respectivament, mentre que el 2026 la regió de l'euro s'expandirà un 1,7%, igual que Espanya, que tornarà a créixer més que la zona euro el 2027 i 2028, ja que la regió creixerà llavors un 1,5% i un 1,4%, respectivament.

Quant a la inflació, les projeccions de l'FMI apunten que la pujada dels preus es moderarà gradualment i arribe, de mitjana, al 4,3% enguany i al 3,1% l'any que ve, reduint-se al 2% el 2025 i a partir de llavors baixant a l’1,8% un any després i fins a l’1,7% el 2027 i 2028.

En el cas de la zona euro, l'FMI espera una desacceleració al 5,3% el 2023 des del 8,4% de l'any passat, passant a una mitjana del 2,9% el 2024 i el 2,2% el 2025, encara per damunt de l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE), que arribarà al 2026 amb una alça del 2%, que el 2027 i 2028 es moderarà a l’1,9%.

Rècord d’ocupació

D'altra banda, les previsions de l’FMI per a Espanya contemplen que enguany s'arribe a una xifra d'ocupació de 20,547 milions i el 2024 als 20,67, superant així finalment el nivell d'ocupació observada el 2007, abans de l'esclat de la crisi financera del 2008.

Malgrat la millora de l'ocupació, les projeccions de l’FMI mantenen la taxa d'atur per damunt del llindar del 12% per a tot l'horitzó de les seues previsions, amb un nivell estimat del 12,6% enguany i del 12,4% el següent, que el 2028 seria encara del 12,1%.

Quant als comptes públics, l'organització multilateral preveu que el dèficit pressupostari caiga al 4,5% el 2023 des del 6,9% de l'any passat, limitant-se al 3,5% del PIB el 2024, però repuntant novament un any després, amb un desequilibri negatiu del 3,8% el 2025 i del 4% del PIB en cadascun dels tres anys restants de les previsions.

Si bé en xifres absolutes el deute públic espanyol no deixarà d'augmentar cada any, passant d’1,356 bilions estimats per al 2023 fins a 1,666 bilions el 2028, en relació amb el PIB la ràtio de deute es moderarà lleugerament des del 110,4% del PIB projectat per a enguany fins una mica més del 108% el 2024 per a situar-se en el 109,3% el 2028.