L’èxode continuat de les dones en el món rural valencià que cal detindre
Un informe de la Conselleria d’Agricultura alerta sobre com la masculinització del sector dificulta el relleu generacional
Aconseguir la igualtat laboral és una assignatura pendent, també en el món del camp valencià. A una zona tradicionalment en risc de despoblament –només un 11% de la població valenciana (558.478 persones) viu en l’espai rural valencià– s’ha d’afegir la poca presència de les dones en el món agroalimentari. Pràcticament la meitat del veïnat rural són dones, però poc més de 45.000 estan associades a cooperatives del sector, i d’elles només 35 ocupen càrrecs de direcció. Així ho arreplega el I Pla de Promoció de les Dones Rurals de la Comunitat Valenciana 2023-2026, elaborat per la Conselleria d’Agricultura i presentat aquest dijous a l'església de Sant Nicolau de Requena. L’informe alerta d’un “èxode” de dones a les zones rurals, un degoteig que fa que la seua presència siga proporcionalment inferior a la dels homes, sobretot entre les joves.
L'estudi remarca que cal "implementar accions que ajuden a detindre l'èxode d'aquestes dones és un factor decisiu per a impulsar el desenvolupament rural i revertir el procés de despoblació". Un èxode major entre la població més jove. "La prolongada masculinització de la població en edat laboral posa en perill el relleu generacional, al mateix temps que una major taxa d'envelliment augmenta les càrregues de cures familiars en les dones en edats laborals”, detalla el text, que assenyala com "la persistència de marcats rols socials continuen atribuint a les dones un paper de cuidadores familiars, minvant-ne la disponibilitat i desenvolupament professional".
De fet, entre les menors de 65 anys, la taxa de masculinització és d’un 108%, xifra que s’incrementa al 116% als municipis que formen part de l’Agenda Valenciana Antidespoblament.
Al mateix temps es feminitza el perfil de les persones envellides i augmenta el percentatge de persones dependents. Davant d'aquest escenari, la Conselleria apunta que detindre aquesta tendència “és un factor decisiu per a impulsar el desenvolupament rural i revertir el procés de despoblació”.
Les dones, en les posicions més baixes
El percentatge de dones treballadores en el sistema agrari i en la indústria agroalimentària valencianes és inferior al dels homes (per davall del 40% en la major part dels sectors), a pesar que la corba s'inverteix en la comercialització agroalimentària, on són més de la meitat. “Les dades posen de manifest que les dones ocupen les posicions més baixes de la jerarquia laboral, mentre que els homes ocupen majoritàriament els llocs de responsabilitat” afirma el document.
Les propietats, en mans d’homes
La invisibilització del treball de la dona també arriba al registre. Segons el Cens Agrari del 2020, de fet hi ha 3.134 explotacions agràries on a efectes pràctics la titularitat és compartida; és a dir, el risc i la direcció de l'explotació agrària correspon a les dues persones titulars de l'explotació. En canvi, en el Registre d'Entitats de Titularitat Compartida solament apareixen registrades 17 explotacions, segons arreplega la Conselleria.
Per combatre aquesta realitat, l’informe desplega 83 accions per a empoderar les dones en el medi rural i dins del sistema agroalimentari, repartides en quatre pilars: la visibilització i el reconeixement del seu treball; el foment de la participació de les dones en l’activitat econòmica; tasques d’acompanyament i suport d’aquestes treballadores per a millorar-ne la seua qualitat de vida, i formació especialitzada. "Hi ha un gran arrelament al seu entorn i un orgull de pertinença al medi rural", afirma la Conselleria.
El departament que dirigeix Mireia Mollà ha elaborat el pla a partir de 14 sessions conduïdes per l’ONG Mundubat i Espai Coneix entre novembre del 2021 i gener del 2022, que ha recorregut diversos punts de la Comunitat Valenciana: Oriola (Baix Segura), Villena (Alt Vinalopó), Énguera (Canal de Navarrés), Requena, Xelva (Serrans), Sogorb (Alt Palància), Morella (Ports), Vila-real i la Vall d’Uixó (Plana Baixa), Sagunt (Camp de Morvedre), Xiva (Foia de Bunyol), Gandia (Safor), Pego (Marina Alta) i Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa). El contingut ha de servir com a full de ruta dels pròxims quatre anys i tindrà un pressupost de més de 135 milions d'euros.
