Juan Pérez Ballester (IVIE): "Si no s'arregla el finançament i tornen les tensions als mercats, hi haurà retallades"

L'investigador de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, una de les persones que més ha estudiat l'infrafinançament, reclama un mecanisme transitori i alerta de les dificultats per a la reforma de model per l'alta fragmentació política

Entrevista a Juan Pérez, investigador de l'IVIE

Molts han alçat la veu per a alertar sobre el problema de l'infrafinançament de la Comunitat Valenciana, però pocs amb l'autoritat i el coneixement de Juan Pérez Ballester. Abans d'arribar a l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), va estar en el nucli dur del grup d'analistes que el 2017 va elaborar el primer informe tècnic sobre la qüestió, per encàrrec de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro (PP). I temps després va formar part de la comissió d'experts de les Corts responsable dels últims informes que posen xifres a la discriminació pressupostària. Director general de Model Econòmic de la Generalitat fins a mitjan any, Pérez Ballester es va reincorporar al maig a l'equip de l'IVIE. Hui ens dedica uns minuts a explicar per què la reforma sobre el model de finançament és clau per al futur a mitjà termini de la Comunitat Valenciana.

La ministra d'Hisenda, M. Jesús Montero, s'ha compromés a abordar el canvi de model de finançament al novembre i presentar una primera proposta, que encara no s'ha mostrat.

El govern té damunt de la taula un document fet per experts des del 2017 en què clarament es posen les bases de com ha de ser el nou model. Això requereix una majoria absoluta en el Congrés i crec que pot ser un bon exercici per a demostrar la maduresa política del nostre país.

Des de l'IVIE heu alertat moltes vegades que la renda valenciana és molt inferior que la d'altres comunitats.

Les dades són clares. Des de fora sembla que siguem un regió rica, però estem un 12% per davall en PIB per càpita. I la repercusió del baix finançament en això és clara. Pràcticamente consumeixes tots els recursos per als comptes públics amb l'estat del benestar. Per tant per a la resta de polítiques, em referisc a suport a empreses l'I+D, o temes mediambientals, ho fas tot endeutant-te. Poder convergir amb la resta de regions europees en aquest context és complicat.

Com impacta l'infrafinançament en la nostra Comunitat?

Quan estàs infranançat hi ha dues opcions. La primera és fer retallades, prestar menys sanitat o educació als teus ciutadans. I la segona, que és la que ha triat el govern valencià, és "els meus ciutadans no patiran aquest problema". Però això té a veure amb generar un endeutament que va a més. Ara mateix el nostre deute supera els 51.000 milions i tothom accepta que més de la meitat l'ha generat l'infrafinançament.

I cal pagar eixe deute, és clar.

El problema, més prompte, és si podrem pagar-lo. No fa falta remuntar-nos molt temps arrere per a veure què passa quan els mercats financers entren en tensió. Recordem què va passar el 2009. Arran la crisi i l'augment de les primes de risc en els mercats financers que dificultava aconseguir finançament, la Comunitat Valenciana va reduir la despesa pública un 19% en educació i un 17% el sanitari entre 2009 i 2013. Les conseqüències sí que es veien llavors mitjançant retallades sanitàries, interins i barracons. La ciutadania ha d'entendre que el finançament s'ha de resoldre ara, abans que puga sorgir una nova tensió en els mercats que provoque retallades en l'estat de benestar. 

És factible que l'Estat assumisca aquest deute històric?

Recentment la ministra Montero ha declarat que el tema del deute haurà d'abordar-se també en la reforma i ha esmentat específicament la situació de la Comunitat Valenciana. I és un avanç important. Insistisc: els estudis més recents estimen que entre un 50-60% del deute valencià no és responsabilitat de la gestió del govern valencià, sinó conseqüència de l'infrafinançament. Cal donar solució a això o la Comunitat Valenciana tindrà una llosa damunt que provocarà uns costos financers que poden ser insostenibles amb el pas del temps.

El finançament s'ha de resoldre ara, abans que una tensió als mercats provoque retallades en l'estat del benestar

Els números són clars... però l'infrafinançament sembla lluny de les principals preocupacions de la ciutadania valenciana, com revela l'últim baròmetre de la Generalitat. Falta pedagogia?

La societat no percep el problema perquè no el veu en el seu dia a dia. No ho veu en una pitjor atenció sanitària, ni en un volum de docents que va en alça. Però això és possible hui per la situació favorable dels mercats. Ara et permeten tindre finançament assequible a tipus d'interés molt baix i el govern el que està fent és endeutar-se per a no repercutir el problema en el servei públic que va al ciutadà. 

La pandèmia ha fet eixir els colors al model de finançament?

Cal destacar l'actitud del govern d'Espanya. Ningú dubta que ha apostat clarament per que les comunitats tingueren recursos per a afrontar la pandèmia, tots els acceptem i em sembla que va ser una bona decisió, però hi ha una cosa que cal tindre en compte: els errors del sistema han provocat que aquests ingressos extra també crearen diferències entre les comunitats autònomes. Mentre que algunes, les més ben finançades, van rebre el 2020 un 15% extra, a la valenciana a penes li van donar el 7%. La comunitat gasta menys que Cantàbria o La Rioja i no obstant això ha tingut un dèficit de 1.300 milions, mentre les altres dues han tingut superàvit. Això posa de manifest que un sistema que està mal dissenyat, malgrat la voluntat del govern, acaba donant més suficiència a unes que a altres. 

La comunitat gasta menys que Cantàbria o La Rioja, però ha tingut un dèficit de 1.300 milions mentre les altres tenien superàvit

S'insisteix a desmarcar aquesta reivindicació d'una guerra entre comunitats. De veritat ningú perdrà perquè la Comunitat Valenciana guanye ingressos?

La regions que actualment es beneficien del sistema, Cantàbria, La Rioja i Extremadura principalment, han intentat no posar aquesta qüestió en el primer pla polític. Com més es retarde la reforma molt millor. Però ara el conjunt de les comunitats reconeix que el sistema fa aigües pertot arreu i que no s'aguanta més. El tema és com trobar un acord entre totes perquè no hi haja perdedors... 

I això és possible?

S'ha posat de manifest que hi ha un problema de suficiència global per a les comunitats i aquest és el punt comú que pot afavorir l'acord. Les autonomies tenen una despesa sanitària creixent per l'envelliment de la població i han de fer front a ajudes a la dependència que també augmenten perquè no s'havien desenvolupat prou fins ara. No obstant això, hi ha un desequilibri entre els recursos que finalment reben les administracions regionals i les despeses que han d'afrontar. Crec que ací està el punt d'equilibri sobre el qual pot pivotar la negociació. Primer cal definir quants diners ha de traspassar l'administració central en el seu conjunt a les comunitats autònomes, per a després decidir quant es reparteix entre aquestes. 

És antinatural que per a pagar nòmines de professors o sanitaris la Generalitat haja de recórrer a l'endeutament

I com es pot resoldre la situació a mitjà termini? 

És antinatural que per a pagar poder nòmines de professors o sanitaris o a ajudes a les persones més desfavorides, la Generalitat haja de recórrer a l'endeutament de manera freqüent. Atés que la reforma global no serà immediata, fa falta un mecanisme transitori que solucione el principal problema del model, que hi ha comunitats autònomes que reben fons per davall de la mitjana. La comissió d'experts de les Corts ja va calcular al juliol el cost que suposaria el mecanisme transitori i és perfectament assumible per l'Estat. Són 2.300 milions, dels quals la Comunitat Valenciana obtindria una mica més de 1.000 milions. La qüestió seria generar aquest mecanisme perquè no hi haja comunitats infrafinançades. I aplicar-lo any rere any fins que es faça la reforma del sistema, i evitar generar un endeutament que no té cap sentit.

La reforma global no serà immediata; fa falta un mecanisme transitori que hauria de reportar mil milions anuals a la Comunitat Valenciana

Posem la qüestió en perspectiva. En quin moment se separa el finançament valencià de la resta de les comunitats?

Encara que se sol dir que el model està caducat des del 2014, en realitat el problema de l'infrafinançament es remunta al moment en què es traslladen les competències a les comunitats autònomes. Es va determinar el finançament en funció dels serveis sanitaris i educatius que tenia cada territori. El problema és que ja en aquell moment el desplegament no era homogeni i com a resultat això va fer que des del punt de partida el repartiment fora inferior. I que això es trasllade i mantinga al llarg del temps. Per a resumir, podem dir que la Comunitat Valenciana està infrafinançada des de fa més de 35 anys.

En diversos moments la qüestió s'han posat damunt de la taula sense arribar a res. Per què s'ha eternitzat la situació?

Deia que des del 2014 el sistema actual està caducat. Quan es va plantejar al ministre Montoro els aspectes que fallaven del model, la resposta llavors va ser que el clima polític era regular. Van passar tres anys i el 2017, amb una situació econòmica més favorable el mateix Montoro diu que la reforma es faria de manera immediata, i crea una taula d'experts independent, que funciona de manera molt àgil, i al juliol del 2017 el govern té totes les qüestions tècniques per a la reforma. Però arriba el 2018 i ve la moció de censura, amb canvi de govern, comença el procés una altra vegada i el nou govern demana un altre informe que no aporta res. La conclusió és que des de 2017 la part tècnica està damunt de la taula i només falta per decidir les qüestions polítiques. I quan semblava que el 2020 s'anava a dur a terme, arriba la pandèmia i fa que tot es paralitze. 

La reforma no serà fàcil d'executar amb el nivell de fragmentació política que hi ha

I com veus l'escenari hui?

La màxima dificultat de tot això és la gran frangmentació política. La reforma no serà fàcil d'executar amb el nivell de fragmentació política que hi ha ara. 

Difícil o impossible?

La reforma del sistema implica modificar una llei orgànica. I això requereix majoria absoluta en el Congrés. Obligarà siga com siga a grans acords entre els partit polítics. M'agrada posar al mateix nivell la reforma del finançament amb la del sistema de pensions, perquè ambdues són pilars clau amb els quals es financia l'estat del benestar, i no depenen de qui governe en cada moment. La reforma del sistema requereix un acord d'estat i posarà a prova el grau de maduresa que hi ha en la política espanyola. Això no ha de convertir-se en un guerra entre partits, afecta a tots els ciutadans. Ens juguem el futur dels serveis públics i el creixement econòmic com a Comunitat Valenciana. 

Els valencians han d'eixir al carrer. El pitjor que podria passar és que entràrem en una situació de resignació

Veus el moment actual propici per a un gran pacte?

L'exemple de la Comunitat Valenciana és molt bo. S'ha aconseguit un consens dels grans partits i aquesta ha de ser la visió a escala estatal. El primer acord d'estat hauria de marcar el grau de l'estat de benestar que volem tindre a Espanya. Això haurà d'estar lligat al fet de com es finançarà. Això està vinculat a la reforma fiscal. I després està la distribució d'ingressos entre les administracions que executen la despesa. Són els tres grans passos que cal donar. Quin benestar volem, com el finançarem i qui l'executa. 

Què esperes de la pressió al carrer, amb manifestacions com la d'aquest dissabte?

Malgrat que això és una cosa que s'està allargant en el temps, el pitjor que podria passar és que entràrem en una situació de resignació. Els valencians hem d'eixir al carrer. És la forma en què podem expressar que hi estem en desacord, que és greu. I si no s'arregla el finançament, pot provocar retallades en serveis fonamentals. Sembla que el ministeri començarà a fer passos per a la reforma, però crec que en el curt termini no es farà. Per tant, una primera exigència des del carrer seria reclamar el mecanisme transitori fins que s'aconseguisca la solució global.

També et pot interessar