Incertesa en les borses després d'un dilluns negre pel temor a una recessió

L'alta inflació i l'anunci de la pujada dels tipus interés als EUA espenten a la baixa les cotitzacions en tot el món

Captura de pantalla de la borda de Madrid al tancament de la sessió de dilluns
Captura de pantalla de la Borsa de Madrid al tancament de la sessió de dilluns / À Punt NTC

Els inversors contenen la respiració després d'un dilluns negre en les borses de tot el món, amb Wall Street al capdavant i caigudes generalitzades per damunt del 2%. Darrere del pànic borsari hi ha el temor que l'alta inflació, sostinguda en el temps, acabe causant una recessió.

Les places europees van deixar aquest dilluns vora un 2,5% de mitjana, afectades pel pessimisme regnant en la Borsa de Nova York, si bé han iniciat dimarts amb lleugeres pujades. Serà amb tota probabilitat un dia llarg en les borses, després de les caigudes amb què es va estrenar la setmana. L'índex S&P 500, que agrupa les principals empreses cotitzades de Wall Street, va tancar la sessió amb una reculada del 3,88%, un descens respecte dels màxims de l'índex que no experimentava des del 2020. El Dow Jones d'Industrials va caure un 2,79% i l'índex Nasdaq, on cotitzen les principals companyies tecnològiques, va perdre un 4,68%, en un ambient de pessimisme inversor: la inflació (8,6%) és la més alta en 40 anys als Estats Units.

La borsa espanyola perd un 2,47%

Els mercats europeus van continuar dilluns la correcció iniciada fa una setmana, amb la vista posada en Wall Street i la Reserva Federal, de la qual s'espera que aquest dimecres puge mig punt els tipus d'interés. Amb l'euro en 1,043 dòlars, en nivells de mitjan maig passat, la borsa espanyola va caure un 2,47% després de deixar-se més de 8.000 punts en un dia, el tercer descens consecutiu, i va situar-se en nivells del 10 de maig. Mentrestant, Milà va perdre el 2,79%; l'índex Euro Stoxx 50, el 2,69%; París, el 2,67% i Frankfurt, el 2,43%. La de Londres va resultar la menys afectada, amb un descens de l'1,53%.

Al començament del dia també es van registrar abundants pèrdues en els mercats d'Àsia. La Borsa de Tòquio va caure un 1,32%, després d'arribar a desplomar-se un 3% per la depreciació del ien enfront del dòlar, la més gran en 24 anys, i per la inquietud a una estagflació global. A Hong Kong, la borsa va cedir el 3,4%, i Xangai (Xina) va perdre l'1,69%, tant per efecte de la inflació estatunidenca com per la por a un alentiment econòmic a la Xina pels persistents brots de covid-19.

Pugen les primes de risc del deute públic

El temor a una depreciació en l'economia també s'ha traslladat a la rendibilitat del deute públic. La prima de risc espanyola s'ha disparat en les últimes sessions, arrossegada per l'alça del bo a deu anys (el de referència), que ha pujat 21,5 punts bàsics en un dia, fins al 2,983%, un nou màxim des de finals de maig del 2014.

Igual que la prima de risc espanyola, la d'Itàlia va pujar a 239 punts, amb el seu bo a deu anys en el 4,014%, i la de Portugal va aconseguir els 136 punts, amb el bo en el 2,985%; la de Grècia es va situar en 286, amb el bo en el 4,485%. El bo alemany a deu anys se situa en l'1,626%, després de pujar 11,5 punts bàsics.

Les criptomonedes, a la baixa

Les criptodivises també pateixen la incertesa econòmica. El bitcoin va tornar a depreciar-se i després del tancament de la jornada borsària de Nova York va caure un 14,40%, fins als 23.432,05 dòlars. La criptomoneda més coneguda es troba en mínims des de desembre del 2020, i el seu valor s'ha reduït més de 50% des del començament de l'any. En el descens de dilluns ha influït també la decisió de la plataforma Celsius Network, una de les majors plataformes de préstecs criptogràfics del món, de detindre la retirada de fons dels seus clients i prohibir les transferències entre comptes.

També et pot interessar