El Govern de l'Estat vol canviar la regulació valenciana d'horaris comercials

La normativa actual, vigent des de fa tres mesos, decreta el tancament de dies festius com l'1 de maig

Una altra volta, polèmica amb els horaris comercials
Una altra volta, polèmica amb els horaris comercials

Després d'anys de polèmica i desacord, fa tres mesos es tancava el conflicte dels horaris comercials. El xicotet comerç i les grans superfícies tenen interessos diferents en moltes qüestions, entre les quals hi ha els horaris. La solució arribava acotant cinc dies a l'any en què ningú podria obrir: els dies 1 i 6 de gener;  l'1 de Maig, festa dels treballadors i de les treballadores; el 9 d'Octubre, dia de la Comunitat Valenciana; i el 25 o el 26 de desembre, en funció que el 25 siga laborable o diumenge. Així ho va disposar el Consell mitjançant la reforma de la Llei de comerç de la Comunitat Valenciana.

La regulació horària no ha agradat al Govern central, que ha convocat la Comissió Bilateral de Cooperació Administració de l'Estat-Generalitat, per tal de negociar una eixida al desacord. Si no hi ha acord, el Govern de l'Estat podria recórrer la normativa valenciana davant del Tribunal Constitucional.

La llei estatal d'horaris comercials no contempla el tancament comercial uns dies concrets, sinó que parla d'un concepte indeterminat: "l'atractiu comercial" per als consumidors. Amb aquesta regulació, el Govern considera que la Generalitat no pot establir uns dies fixos de tancament.

En aquesta matèria d'horaris també hi ha discrepàncies en la regulació específica per a les anomenades zones de gran afluència turística. La llei valenciana estableix regulacions per a aquestes zones, mentre que la llei estatal dóna llibertat horària absoluta. La revisió cada quatre anys de la condició d'una zona com a turística també és considerada pel Govern de l'Estat com una intromissió valenciana en les competències estatals.

Més recursos a les lleis valencianes

A més de la qüestió horària, la convocatòria de la comissió bilateral que ha fet l'Estat afecta també regulacions en matèries com ara el sector farmacèutic, la vivenda social i la selecció de personal de prevenció d'incendis. La discrepància entre l'Estat i les comunitats autònomes sobre la capacitat normativa de cada part és habitual. Tot i això, hi ha matèries en les quals la transcendència social és gran. És el cas de l'anul·lació, pel Tribunal Constitucional, de l'anomenat decret de sanitat universal, a instància del Govern. 

Una transcendència excepcional va tindre el fet que el Tribunal Constitucional posara fre a l'intent de recuperació del dret civil valencià, perdut des de 1707 amb el decret de Nova Planta de Felip V. El tribunal declarà inconstitucional, fa ara dos anys, la Llei de règim econòmic matrimonial valencià, que s'havia aprovat el 2007. També va declarar inconstitucional la Llei valenciana de parelles de fet en allò relacionat amb el dret civil, i la Llei valenciana de relacions familiars dels fills i filles els progenitors dels quals no conviuen.

També et pot interessar