El govern espanyol aprova un sostre de despesa rècord de 199.120 milions per al 2024
La ministra d'Hisenda considera que el nou límit fixat és "prudent" i deixa marge a les administracions públiques per a prorrogar algunes de les mesures anticrisi
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el límit de despesa no financera o sostre de despesa per a les administracions públiques el 2024, que ascendeix a 199.120 milions d'euros. La quantia és un 0,5% superior a la de l'exercici actual i suposa un nou màxim històric. Aquest mecanisme, que serveix per a garantir l'estabilitat pressupostària, fixa la quantia màxima de recursos disponibles que l'Estat pot assignar a totes les partides de despesa, independentment de si estan previstes des del principi o si es presenten en el transcurs de l'any.
La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha insistit en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres que el sostre de despesa acordat és "prudent" i deixa marge a les administracions per a "prendre o prorrogar algunes de les mesures" que s'introduïren per a combatre la inflació. La decisió de fer-ho o no es prendrà abans que acabe el 2023.
Amb aquest pas, l'executiu de Pedro Sánchez dona el tret d'eixida per a l'elaboració dels primers comptes públics d'aquesta legislatura de la coalició de PSOE-Sumar, que tenen com a objectiu consolidar el creixement econòmic i la creació d'ocupació, però tenint en compte el complex panorama internacional i la reactivació de les regles fiscals europees. "Aquest govern es guiarà, com l'anterior, pel rigor en els comptes públics i la prudència a l'hora de pressupostar pel compromís amb la consolidació fiscal", ha assegurat la també vicepresidenta quarta.
Montero, que ha desglossat durant la compareixença els detalls del nou límit de crèdit pressupostari per a l'any que ve, ha precisat que el sostre de despesa fixat inclou 9.905 milions d'euros dels fons europeus. Si s'elimina aquest factor, el gasto màxim permés a escala nacional és de 189.215 milions, un 9,3% més que el 2023, per a continuar modernitzant el país i impulsar un creixement sostenible. D'altra banda, la previsió de recaptació tributària estima un augment d'ingressos del 9% el 2024 respecte al tancament d'enguany, ha completat la ministra.
Dèficit del 3% del PIB
El govern espanyol també ha donat llum verda en la trobada de hui a la senda d'estabilitat pressupostària, que estableix un objectiu de dèficit al 3% del producte interior brut per al 2024 —en compliment del Pacte d'Estabilitat i Creixement, ha subratllat la ministra—, del 2,7% per al 2025 i del 2,5% per al 2026. Es tracta de les mateixes xifres comunicades a Brussel·les a l'abril. La responsable d'Hisenda ha destacat que la distribució de l'objectiu de dèficit del 2024 estableix una correcció més estricta que la que es va preveure aleshores per a l'administració central, cosa que permetrà oferir una flexibilitat més gran a comunitats autònomes i ajuntaments.
En concret, l'objectiu per a l'administració central és un dèficit del 2,7% del PIB; per a les comunitats autònomes, del 0,1%; per a la Seguretat Social, 0,2% del PIB; i per a les corporacions locals, equilibri. Pel que fa al deute, la senda d'estabilitat preveu que tanque en el 106,3% del PIB el 2024; 105,4%, el 2025, i 104,4%, el 2026.
D'acord amb la llei d'estabilitat, la senda d'estabilitat ha d'aprovar-se ara tant al Congrés com al Senat, cambra aquesta última en què el PP té majoria absoluta. En cas que no siga així, el govern de Sánchez hauria de remetre una nova en un termini de trenta dies. El sostre de despesa, en canvi, s'informa, però no necessita aprovació parlamentària.
Montero va defensar aquest dilluns que, d'acord amb un informe de l'Advocacia de l'Estat, si el Senat bloqueja la senda de dèficit s'utilitzaran els objectius comunicats a Brussel·les a l'abril —que impliquen un ajust més estricte per a comunitats autònomes i corporacions locals— per a l'elaboració dels pressupostos estatals.
Pla de reequilibri
El Consell de Ministres també ha aprovat aquest dimarts un pla de reequilibri, en el qual s'explica el procés de correcció del dèficit el 2024, quan Brussel·les restablirà les regles fiscals, fins a situar-lo en el 3% del PIB. "Amb aquest pla complim amb la llei d'estabilitat pressupostària", ha assenyalat Montero, "una vegada que hem avaluat que les situacions d'emergència han provocat aquests desequilibris que han de corregir-se per a tornar a la senda de consolidació fiscal".
