El govern central prohibeix comerciar amb els drets en pesca d'arrossegament
Els propietaris dels vaixells no podran fer negoci amb el nombre d'hores o de dies hàbils per a pescar en aquesta modalitat.
El Ministeri d'Agricultura ha decidit que els propietaris dels vaixells no podran fer negoci amb els drets de pesca, és a dir, el nombre d'hores o de dies hàbils per a pescar, en la modalitat d'arrossegament. D’aquesta manera, ha assumit la tesi que defensava la Generalitat.
El director general d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Roger Llanes, ha dit que és una bona notícia perquè “els drets pesquers són un recurs públic”. Segons ell, “es limita així el risc que puga crear-se un oligopoli, una possibilitat que aniria en detriment del model de pesca de la Comunitat Valenciana".
Llanes ha explicat que un altre dels punts importants sobre el qual també s'ha avançat és el relatiu al sistema de gestió d'aquestes hores disponibles per a pescar. Així, el Ministeri d'Agricultura s'ha compromés a fomentar la cogestió, de manera que s’afavorirà i incentivarà que els mateixos organismes constituïts per professionals del sector (confraries, organitzacions de productors pesquers o entitats d'armadors) siguen els qui s'encarreguen de distribuir el temps assignat a cadascuna d'elles entre la flota que estiga sota la seua jurisdicció.
L'objectiu de la nova reglamentació comunitària és "disminuir l'esforç pesquer" a fi de preservar el futur de la mar. En el desenvolupament normatiu que du a terme el Ministeri per a complir amb aquesta norma s'ha establit que els quasi 600 vaixells espanyols que pesquen en la modalitat d'arrossegament disposaran de 110.088 dies d'activitat a l'any. D'aquesta flota, al voltant de 208 vaixells, és a dir, vora el 40% del total, són valencians.
Amés, el ministeri ha decidit que la distribució de les jornades hàbils es realitze en funció de l'activitat acumulada per cada vaixell durant el període històric comprés entre els últims cinc anys (2014-2018).
