La fruita seca i els cítrics impulsen enguany la transformació ecològica del camp valencià
Les comarques de la Plana d’Utiel-Requena, el Vinalopó Mitjà, l’Alt Maestrat, el Racó d’Ademús i l’Alcoià encapçalen la llista de superfícies certificades.
El camp valencià està trobant en la transformació ecològica un oasi en el desert que travessa des de fa anys. La conversió d’una superfície agrària a un cultiu respectuós creix a un ritme que duplica el de la resta d’Espanya, i enguany fins al mes de juny ja s’havien transformat més camps que en tot el 2019. La fruita seca, amb el 35,4%, i els cítrics, amb un 29,2%, impulsen enguany la transformació ecològica valenciana, segons les dades facilitades pel Comité d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV). També hi destaquen l’olivar, amb un 21,5% de tota la superfície transformada de cultiu ecològic, i el raïm de vinificació, amb un 13,6%.
La producció ecològica valenciana es destina cada vegada més al cultiu intern. El comité, de fet, explica que si fa tres anys el 85% de la producció es destinava a l’exportació, ara aquest percentatge ha baixat fins al 70%. I el mercat domèstic ja suposa el 30% del consum. Entre els canvis, el sector també detecta que aquesta activitat està tornant a fer productius camps que s’havien abandonat per falta de rendibilitat.
Entre el gener i juny, un total de 144 llauradors es van incorporar al cultiu ecològic. Destaca la vitalitat que mostra el Baix Segura, amb 33 nous productors, la Plana d’Utiel-Requena, amb 21 altes; la Ribera Alta, amb 11; el Camp de Túria, amb 10, o la Plana Alta, amb quatre incorporacions. En mig any, es van transformar 15.810,07 hectàrees, que deixen la superfície ecològica valenciana en 149.384 hectàrees certificades, i es crearen 58 noves empreses al voltant d’aquesta activitat.
La superfície ecològica a la Comunitat Valenciana ja suposa el 18,2% del total cultivat. La Unió Europea s’ha marcat com a objectiu que al 2030, el 25% de totes les terres agrícoles es dediquen al cultiu respectuós amb el medi ambient. La vinya per a vi és el cultiu que més superfície té en conjunt, seguida de la fruita seca, l’olivar destinat a oli, els cereals i els cítrics. Per contra, el cultiu d’hortalisses a penes suma 900 hectàrees de cultiu ecològic.
