L’estret d’Ormuz, coll de botella del petroli mundial: així ens pot afectar la crisi

La guerra al Pròxim Orient ha visibilitzat per al gran públic un punt de la geografia que fins a eixe moment formava part principalment de l'imaginari del transport marítim. L’estret d’Ormuz, pas estratègic que connecta el golf Pèrsic amb el d’Oman, s’ha convertit en un dels punts calents de la guerra desencadenada al Pròxim Orient després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran el passat 28 de febrer. El règim dels aiatol·làs manté bloquejat este corredor d’aigua de tan sols 33 quilòmetres d’ample, fonamental per al comerç global i per on transita vora el 20% del subministrament del petroli i gas consumits al món. És, de fet, el principal punt d’eixida del cru extret de països com l’Aràbia Saudita, Kuwait, Qatar o els Emirats Àrabs Units. Però, com ens pot afectar el que ocórrega en este remot punt?

Des que va esclatar el conflicte són poques les embarcacions que s’han aventurat a navegar per l'estret, on s’han produït alguns incidents per bombardeigs. El transport marítim internacional per este enclavament està pràcticament parat i la deriva de la contesa, amb pocs avanços en les negociacions de pau, preocupa les grans navilieres i empreses. Un potencial tancament del pas posa en risc l’economia planetària, ja molt afectada pels primers envits d’una espiral inflacionista que ha colpejat de ple els preus del petroli, el gas i els combustibles. A Espanya, el dièsel ha arribat a superar els dos euros per litre en algunes gasolineres després d’experimentar un increment de preu que no es veia des de fa quatre anys, encara que de moment els valors mitjans queden lluny dels màxims assolits durant la invasió russa a Ucraïna.

En un context de màxima incertesa, tant el govern espanyol com diversos especialistes coincidixen que la clau per a calibrar les conseqüències econòmiques de la clausura d’Ormuz està en la durada de la guerra, i que el nostre país està més ben preparat ara que el 2022 per a fer front a una crisi energètica gràcies a l’aposta pel desenvolupament de les renovables. Amb esta premissa al cap ha elaborat l’executiu de Pedro Sánchez un primer pla de resposta a la crisi, dotat de huitanta mesures i una despesa prevista de 5.000 milions, un escut social que contempla rebaixes fiscals en subministraments energètics i ajudes directes als col·lectius més afectats. Les dades de la inflació estatal corresponents a març, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) este divendres, ja apunten a una escalada brusca dels preus: la taxa interanual de l’IPC s’ha disparat vora un punt en un mes, l’increment més gran en quasi quatre anys.

Impacte “indirecte”

És tanta la dependència d’Espanya i la Comunitat Valenciana del pas d’Ormuz o hi ha alternatives? Quins efectes tenen sobre l’economia estatal i autonòmica les tensions militars en este important corredor persa? Segons explica en declaracions a À Punt el catedràtic Santiago Carbó, del Departament d’Economia de CUNEF Universidad, la importància és “més indirecta que directa”. “Tenim més opcions de comerç per altres vies, per exemple importem bona part del gas d’Algèria, per això els grans afectats d’esta situació són els països asiàtics”, resumix l’expert, també adscrit a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). No obstant això, remarca que cal tindre present un “impacte indirecte”, visible per exemple en l’encariment dels fertilitzants, que sí que comprem, o també en l’espiral alcista que ha repercutit de manera generalitzada en tot el petroli, no sols el que transita per Ormuz. “Per tant, hi ha efectes negatius importants”, assenyala.

A Espanya tenim més opcions de comerç per altres vies, els grans afectats són els països asiàticsSantiago Carbó - Catedràtic de CUNEF Universidad i investigador de l'IVIE

A l’economia valenciana, este impacte indirecte ja és ben visible en el sector primari. Segons les organitzacions agràries, la guerra al Pròxim Orient està generant un sobrecost de vora cent milions per al camp —uns quatre milions setmanals—, amb increments del 28% en el gasoil i de més del 40% en els fertilitzants, en plena campanya d’adobat. Els cultius herbacis, com els cereals, i la citricultura són alguns dels més afectats per una escalada de costos que, en el conjunt del conflicte, ja suma desenes de milions d’euros en despesa addicional per al sector.

Un problema afegit de la menor disponibilitat de petroli i gas natural a causa de la interrupció del trànsit al golf Pèrsic, assenyala una anàlisi de CaixaBank, és l’augment de la competència global pels recursos disponibles. És a dir, Espanya ha de disputar-se amb altres països el cru que importa d’altres zones fora del conflicte, cosa que sol traduir-se en preus més elevats i un augment de la inflació. “La sola possibilitat que això passe ja els ha encarit considerablement, davant la por que s'interrompa bona part del subministrament de cru a tot el món. Encara que els països poden alliberar reserves estratègiques davant d'este escenari, això només alleujaria la situació a curt termini”, advertix l’entitat financera.

Les renovables, una aposta “d’or”

En els últims dies, des del govern central han repetit molt la idea que l’aposta d’Espanya per la transició energètica cap a les renovables ha esmortit l’impacte de la crisi derivada del conflicte al Pròxim Orient, perquè la fa menys dependent del gas i el petroli que altres països de l’entorn europeu en el mix energètic. Ho va destacar el president, Pedro Sánchez, durant la presentació del reial decret llei que arreplega el pla de resposta, quan va contraposar el temps que el gas ha marcat el preu de l’electricitat al nostre país, un 15%, als percentatges d’altres estats com Itàlia (90%) o Alemanya (40%).

Hi ha consens entre els experts que la diversificació energètica creixent d’Espanya ha protegit l’economia. Segons dades de Red Eléctrica, les fonts renovables van generar més del 55% de l’electricitat consumida al país en 2025. A les acaballes del 2021, just abans que Rússia llançara la invasió al seu veí, el pes era del 46,6%. Des d’aleshores la dependència espanyola del gas natural de Qatar es va incrementar, però les importacions totals d’este combustible fòssil des del Pròxim Orient no arriben al 2%, d’acord amb dades de Cores.

Hi ha consens entre els experts que la diversificació energètica creixent d’Espanya ha protegit l’economia

Carbó coincidix en esta interpretació i assenyala que Espanya està hui “millor” preparada per a fer front a les convulsions econòmiques de l’energia que el 2022, quan va esclatar la guerra a Ucraïna. “En els últims deu anys hem augmentat la producció de renovables, hem fet una aposta d’or molt decidida que ha sigut positiva per al país”, ha opinat. És això el que permet explicar que fa quatre anys, en els pitjors moments del conflicte a l’est d’Europa, ja es poguera demanar l’anomenada “excepcionalitat ibèrica” per a topar els preus del gas usat en la generació d’electricitat, perquè les renovables eixien més barates, ha puntualitzat.

Una escalada de preus vertiginosa

La pregunta que molta gent es fa al carrer, i també entre els experts, és la mateixa: per què han pujat tan ràpidament els preus dels combustibles si les reserves a les gasolineres estan comprades des de fa setmanes? “Tots estem un poc sorpresos”, admet Carbó, que atribuïx l’escalada a la incertesa econòmica i a la volatilitat dels mercats: “Quan hi ha estes situacions, les empreses petrolieres reaccionen de pressa i ajusten els marges, els augmenten per a cobrir els riscs que puguen vindre. Ens ve molt malament als consumidors, però desgraciadament és una pràctica habitual”, assenyala l’investigador gandienc.

L’ofensiva al Pròxim Orient ha desencadenat una escalada vertiginosa en els preus internacionals del petroli, amb el barril arribant a un pic de 119 dòlars a principis de març. Amb els primers atacs després que Washington i Tel-Aviv obriren foc contra Teheran, el cru es va disparar un 37%. Des d’aleshores, el barril de Brent, la referència a Europa, cotitza entorn de la barrera psicològica dels 100 dòlars, amb fluctuacions diàries de vora l’1 i el 2%. L’escenari actual combina una alta volatilitat pels combats en els països del Golf i una certa moderació recent a causa de possibles obertures diplomàtiques.

Les empreses petrolieres reaccionen de pressa davant situacions de tensió i ajusten els marges, els augmenten per a cobrir els riscs; als consumidors ens ve malament però desgraciadament és una pràctica habitualSantiago Carbó - Catedràtic de CUNEF Universidad i investigador de l'IVIE

Alternatives en el pas d’Ormuz

A falta d’una bandera blanca, alguns països del Golf busquen altres vies per a poder exportar als mercats internacionals el cru que produïxen perquè no es quede encallat. Una possible alternativa que s’estudia, per exemple, és traure’l a través de la mar Roja. També és cert que el tancament de l’estret d’Ormuz no és ara mateix 100% hermètic, ja que l’Iran ha fet excepcions puntuals i està deixant passar embarcacions amb bandera de països que no considera enemics, principalment la Xina, l’Índia o el Pakistan. Este mateix dijous el règim persa obria la porta al pas de vaixells vinculats amb Espanya, en considerar-lo “un país compromés amb el dret internacional”.

És a dir, que tampoc hi ha hagut una retallada dràstica d’un quint de l’aportació del petroli en el comerç mundial —l’equivalent al 20% de les existències globals que transita per Ormuz—, sinó que l’impacte és més relatiu. Un informe elaborat per l’equip d’estudis sobre matèries primeres de l’entitat financera francesa Société Générale tracta de fer una aproximació inicial de l’impacte del bloqueig del canal pèrsic i quines conseqüències es deriven dels talls reals en el subministrament de cru. Segons els seus càlculs, la xifra de barrils diaris que han quedat fora dels mercats internacionals per l’escalada bèl·lica és d’uns 17 milions.

Els asiàtics, els més afectats

Dins del continent asiàtic, l’anàlisi preliminar de Société Générale assenyala com els principals afectats tres països relativament mitjans: Myanmar, Vietnam i les Filipines. Estos especialistes francesos en matèries primeres apunten que vora el 80% de les importacions de petroli que reben provenen de vaixells procedents d’Ormuz, per la qual cosa l’esclat del conflicte els ha generat diversos problemes d’abastiment intern. Tailàndia i Singapur, dos països amb molt més pes en la regió, també s’han vist perjudicats perquè tenen una dependència gran del cru que travessa pel golf Pèrsic.

Un informe de l'entitat francesa Société Générale assenyala Myanmar, Vietnam i les Filipines com els principals països afectats pel bloqueig de petroli des de l'estret d'Ormuz

L’investigador Santiago Carbó esmenta també Corea, el Japó i la Xina, però tenint en compte que són països més forts i podran esmortir millor el colp. De fet, fa temps que el règim liderat per Xi Jinping treballa per a reduir la dependència de l’Orient Mitjà i ha aconseguit minvar les importacions petrolieres des d’Ormuz al 45%. En tot cas, reflexiona Carbó, la situació en estes zones del continent asiàtic es preveu difícil perquè és on vorem “el procés més gran d’escassetat d’energia, i això pot desencadenar fins i tot tensions socials”. Per a estos països és “complicat” buscar vies alternatives d’aconseguir petroli, explica, perquè l’única possibilitat seria anar a buscar-lo en altres llocs del món, el que encariria molt el transport. “Ho poden passar malament”, ha conclòs.

L’escalada a Ormuz mostra que el que ocorre a milers de quilòmetres del Mediterrani té efecte—encara que siga indirecte— sobre l’economia valenciana i la butxaca dels consumidors, en un escenari marcat per la incertesa i la volatilitat.