La despesa pública en educació a la Comunitat Valenciana, per damunt de la mitjana

El sistema educatiu valencià té unes condicions d’entorn i recursos “poc favorables” per a desenvolupar-se, segons un informe de l’IVIE.

El sistema educatiu valencià té unes condicions d’entorn i recursos “poc favorables” per a desenvolupar-se, segons un informe de l’IVIE.
El sistema educatiu valencià té unes condicions d’entorn i recursos “poc favorables” per a desenvolupar-se, segons un informe de l’IVIE.

La despesa pública en educació a la Comunitat Valenciana és de 5.436 euros per alumne, uns 100 euros per damunt de la mitjana nacional (5.335). Així es desprén de l’estudi “Diferències educatives regionals 2000-2016. Condicionants i resultats” elaborat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

Així mateix, la despesa de les llars valencianes en educació també és superior a la mitjana estatal, i se situa en 1.038 euros per estudiant, dos euros més que la mitjana.

L’informe assenyala que el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, en el qual participen un milió d’alumnes i 86.000 professors distribuïts en 2.700 centres, parteix d’unes condicions d’entorn i recursos “poc favorables” per a desenvolupar-se.

En aquest sentit, afirma que presenta un PIB per càpita “inferior a la mitjana nacional i el nivell més baix d’ingressos públics per habitant del conjunt de comunitats autònomes”.

A més, afirma que el sistema educatiu valencià es caracteritza per una “major orientació cap al concert i el finançament públic de l’activitat educativa en centres privats” i que els seus resultats educatius se situen en una posició “intermèdia” respecte al conjunt d’Espanya en accés, equitat i aprofitament.

“Gastar millor”, més important que gastar més

Segons el director d’Investigació de l’IVIE, tot i que una major despesa té un efecte positiu en el desenvolupament educatiu, l’estudi assenyala que “és mes important gastar millor, que gastar més, ja que el seu simple increment no influeix en els resultats”.

Pérez aposta per invertir en els factors que incideixen en pitjors resultats educatius i destaca que Espanya pateix importants problemes d’aprofitament de l’esforç que s’ha fet en educació, que es reflecteix en retards, repeticions, abandó primerenc i baixes taxes de graduació.

Així mateix, l’estudi incideix que la crisi va accentuar les desigualtats entre comunitats en despesa pública, que havia crescut en el conjunt del país un 40% entre 2000 i 2009; va caure un 14% fins a 2014, moment en què va frenar aquesta caiguda i va acumular un augment de l’1,7% fins a 2016.

L’educació en centres públics és majoritària en totes les regions i representa un 75% de la despesa en el conjunt d’Espanya, encara que hi ha grans diferències en el pes dels centres privats.

També et pot interessar