El Consell i la Universitat de València creen una càtedra per a millorar la investigació de delictes financers
La Càtedra Deblanc assistirà jutges i fiscals per a perseguir el blanqueig de capitals.
La consellera de Justícia, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo ha signat un conveni de col·laboració amb la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, per al desenvolupament de la Càtedra Deblanc. El conveni té com a objectiu posar al servei de l'administració de Justícia tot el bagatge tecnològic i el coneixement avançat de la Universitat en esta matèria i que tindrà com a epicentre, com a nucli dur, la Càtedra Deblanc. Així, es desenvoluparan activitats específiques per assistir tècnicament els jutges fiscals en la lluita contra aquest tipus de delictes. Alhora, es duran a terme programes de formació per a incrementar el seu nivell de coneixement en un camp tan complicat. A més, s'impartiran matèries com ara principis de comptabilitat forense, esquemes de frau i blanqueig de capitals i l'aplicació de l'anàlisi forense digitalitzada i la prevenció de delictes. Aquest és el primer conveni que entrarà en vigor en el mandat de la nova rectora i és un acord que va aprovar el Ple del Consell el passat 23 de març.
La Càtedra Deblanc estarà dirigida pels membres del Grup d'Investigació de Delictes Financers i Blanqueig de Capitals de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, al capdavant del qual estarà José Manuel Pavía, catedràtic de Mètodes Quantitatius per a l'Economia i l'Empresa, doctor en econòmiques i llicenciat en matemàtiques, amb més de 25 anys d'experiència en investigació i docència i més d'un centenar de publicacions científiques i llibres.
El grup ja té molta experiència en tècniques de detecció d'operacions sospitoses, d'anàlisi de delictes financers, i són, en definitiva, experts en la persecució informàtica d'aquest tipus de delictes. Han desenvolupat un programari anomenat mineria de dades i que intenta descobrir patrons en grans volums de dades a través de la intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i estadística. Els delictes financers i econòmics s'amaguen entre un milió de dades, i gràcies a aquesta minera es poden filtrar els moviments que són potencialment sospitosos i desxifrar patrons d'activitats il·lícites, com ara en les transaccions entre comptes bancaris.
Els delictes financers són motiu de preocupació ciutadana i es detecten quan hi ha moviments financers sospitosos, transaccions entre comptes bancaris o indicis d'activitats il·lícites en l'àmbit econòmic. Són delictes complexos d'investigar perquè impliquen estirar de la corda o detectar-los entre una allau de dates. Per als delictes de corrupció, financers o de blanqueig de capitals els jutjats no disposen de les eines tecnològiques necessàries ni de les claus per a saber interpretar-los.
