La Comunitat Valenciana lidera la creació de llocs treball durant el 2022: més de 102.000

La xifra de parats repunta en vora 30.000 des de gener fins als 347.200, mentre que la d'ocupats creix quasi un 5% i és la millor des de l'esclat de la bambolla immobiliària, fa quinze anys

Diverses persones esperen per a entrar en una oficina de Labora (antic Servef) a València
Diverses persones esperen per a entrar en una oficina de Labora (antic Servef) a València / Rober Solsona (Europa Press)
À Punt NTC
Laura Garsando @apuntnoticies
26 de gener 2023 - 09:57 Actualitzat: 26 de gener 2023 - 15:24

El primer any d'aplicació de la reforma laboral ha tancat a la Comunitat Valenciana amb la creació de més de 100.000 llocs de treball, pràcticament un terç del total que es generaren en tot l'Estat (278.900). Segons s'extrau de les dades publicades en l'enquesta de població activa (EPA) corresponents al quart trimestre de 2022, entre octubre i desembre la quantitat de persones amb faena va créixer en 27.300 (+1,25%) al territori, només superat per les Illes Canàries en termes absoluts (+43.100). I si es compara amb el mateix període de 2021, n'augmenta en 102.700, quasi un 5% més.

Les xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) eleven el total d'ocupats al territori a 2.218.600, el millor registre anotat en quinze anys —des del segon trimestre del 2008, esclat de la bambolla immobiliària— i situen l'autonomia al capdavant del país en creació de llocs de treball durant tot el 2022. El servei valencià d'ocupació recorda que aquestes dades es troben fortament influenciades per la campanya de Nadal, el que explica els grans augments de feina en el sector serveis (35.000 persones més) i, en major mesura, entre les dones (25.900 més).

En general, la fotografia del mercat laboral valencià en l'últim exercici és positiva. L'any tanca amb 8.600 parats menys dels que hi havia el darrer trimestre del 2021 (347.200 i 355.700, respectivament) i amb una taxa d'atur que es manté estable des de meitat del 2022, en el 13,5% —més de mig punt per damunt de la mitjana espanyola—. No obstant això, la tendència ha començat a revertir-se i des del començament d'any la desocupació va a l'alça i es converteix en la creu de la creació de treball, que també ha baixat el ritme a les acaballes de l'any en línia amb l'alentiment econòmic mundial.

Des de gener, la xifra de persones que no tenen feina ha crescut en quasi 30.000 i ho ha fet de forma gradual en cada trimestre. L'últim del 2022 també ha sigut negatiu per a l'atur, que ha tornat a repuntar en 5.300 persones des d'octubre. Fonamentalment, es tracta d'homes que provenen del sector de la construcció i la indústria, segons ha explicat la Conselleria d'Economia. L'increment, de l'1,55%, se situa en línia amb la mitjana nacional (1,47%).

Per províncies, Alacant és la que encapçala la taxa de desocupació, que és del 15,2% (augmenta en 1,6 punts durant el quart trimestre). L'increment més gran d'aquest indicador, tot i això, es localitza a la de Castelló: 13,6% d'atur després de sumar 1,8 punts en els últims tres mesos del 2022. València és l'única de les tres demarcacions en què la taxa cau, punt i mig, fins a situar-se en el 12,3%. Per sexes, la taxa de desocupació femenina és del 15,8%, quatre punts per damunt de la masculina, que arriba a l'11,6%.

Destaca també el comportament de la població activa, és a dir, la quantitat de gent en disposició de treballar. L'any 2022 ha tancat amb un total de 2.565.700 persones, xifra rècord en tota la sèrie històrica. De fet, la Comunitat Valenciana és el territori on més ha crescut l'activitat durant aquest exercici, 94.100 persones més. 

En síntesi, la Conselleria d'Economia es mostra optimista amb el comportament del mercat laboral valencià. El secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, ha destacat que ha tancat el 2022 "d’una forma molt positiva, assolint xifres històriques d’ocupació i d’activitat, tot i l’impacte de la inflació i de la incertesa del context econòmic internacional".

Els sindicats també fan una valoració positiva de l'última EPA, però recorden que encara queda faena a fer en matèria de gènere i de formació. "Generalment, el comportament del mercat laboral sempre perjudica més les dones. És important posar ací el focus per tal que la situació es puga revertir", ha assenyalat la secretària general de CCOO-PV, Ana García, en declaracions a À Punt NTC. Des d'UGT-PV, l'altre sindicat majoritari al territori, reclamen al govern valencià que millore els serveis de formació i orientació en les polítiques actives d'ocupació, segons ha exposat Pilar Mora, secretària d'Ocupació, Formació i Igualtat.

Espanya tanca amb quasi 20,5 milions d'ocupats

En el conjunt estatal, el mercat laboral finalitza l'any amb 20,46 milions d'ocupats després de crear 278.900 llocs de treball. Això, a pesar d'un quart trimestre negatiu en el qual l'ocupació va caure en 81.900 persones, el descens més gran per a aquest període des de 2013. Segons l'EPA, la xifra d'aturats també creix entre octubre i desembre del 2022 en 43.800 i supera de nou la barrera dels tres milions. El balanç anual pel que fa a la desocupació, però, no és tan desfavorable. El quart trimestre acaba amb 79.900 persones parades menys que el mateix període del 2021 (-2,6%) i una taxa del 12,87%. 

Les dades són millors que les del 2020, any en què l'esclat de la pandèmia va portar els pitjors registres d'atur i ocupació des del 2012. Tot i això, estan molt allunyades de les del 2021, quan es van generar 840.700 ocupacions i l'atur va afonar-se en més de 600.000 persones. Exceptuant el 2020 per ser l'any de la covid-19, l'increment de l'ocupació registrat el 2022 és el pitjor registre des del 2013, any en què es van destruir 204.200 ocupacions. En el cas de l'atur, sense comptar amb el 2020, el descens del 2022 seria el pitjor des del 2012, quan la desocupació va augmentar en més de 700.000 persones.

Entrevistat en Les notícies del matí, el portaveu de l'associació Economistes davant de la Crisi, Fernando Rodrigo, ha valorat que l'economia espanyola està funcionant "raonablement bé" i que el mercat laboral avança en la direcció correcta, amb "més justícia i equitat" i "millors condicions" de faena. "Tenim un nombre de treballadors superior a vint milions, com pràcticament abans de la crisi financera, i es veu com continuem creant ocupació, fins i tot en els mesos d'hivern, quan habitualment se'n sol destruir", afirma.

També et pot interessar

stats