Comprar-se un pis a Castelló de la Plana requerix tindre almenys 50.000 euros estalviats
Un estudi del portal pisos.com alerta de les dificultats per a reunir els diners per a l'entrada d'una vivenda
Comprar-se una casa s'ha convertit en una fita inabastable per a bona part de la població hui dia. Es calcula que abans de demanar una hipoteca és necessari comptar amb un estalvi previ equivalent a vora el 30% del valor de l'immoble aproximadament, encara que varia en funció de la ciutat. A Espanya, disposar de 40.000 euros només permet cobrir l'entrada d'un pis en cinc capitals de província, segons una investigació duta a terme pel portal immobiliari pisos.com. I en el cas de la valenciana, a Castelló de la Plana, d'acord amb el mateix estudi, la suma s'eleva a almenys 50.000 euros.
L'informe, publicat este dijous, calcula en quantes de les cinquanta capitals de província és possible cobrir eixe 30% necessari per a adquirir una vivenda estàndard de 90 m², amb tres nivells d'estalvi distints —30.000, 40.000 i 50.000 euros—, prenent com a referència els preus de venda de maig del 2026.
Amb 30.000 euros en la vidriola no és possible cobrir l'entrada i les despeses d'un habitatge mitjà en cap de les capitals valencianes. Segons pisos.com, ni tan sols a Jaén, l'opció més assequible del país, ho permet. Elevar l'estalvi fins als 40.000 euros amplia l'horitzó: només a Jaén (34.320 euros d'estalvi previ), Zamora (35.244 euros), Càceres (39.374 euros), Ciudad Real (39.525 euros) i Àvila (39.702 euros) queden dins de l'abast. Amb 50.000 euros estalviats, el número capitals accessibles ascendix a 21. A les anteriors se sumen Lleida, Huelva, Lugo, Castelló de la Plana, Palència, Ourense, Còrdova, Almeria, Lleó, Conca, Badajoz, Múrcia, Osca, Terol, Albacete i Tarragona.
En este context, el portaveu i director d'Estudis de pisos.com, Ferran Font, ha assenyalat que l'estalvi arriba just allà on l'ocupació escasseja i el dinamisme econòmic és menor, mentre que fa curt on es concentren les oportunitats laborals. A més, ha advertit que els compradors amb recursos limitats es veuen abocats a triar entre vivenda assequible o oportunitat laboral.
L'anàlisi immobiliària també apunta la dificultat dels qui busquen emancipar-se, ja que per a comprar necessiten estalviar, però el lloguer que paguen absorbix una porció tan elevada del salari que a penes deixa marge per a apartar diners.