Els comerços de la dana no remunten: la despesa en botigues continua un 21% per davall de la de fa un any

La despesa feta als comerços de la zona més afectada per les inundacions de la dana del 29 d'octubre seguia en complir-se sis mesos de la tragèdia per davall de la que es feia fa un any, de manera que la recuperació del consum dels habitants de la zona zero no s'està reflectint als comerços d'eixe territori.

Així ho arreplega un informe de CaixaBank Research sobre la situació econòmica a la província de València sis mesos després de la dana, que es van complir a l'abril, el qual reflecteix que en este semestre la zona zero s'ha caracteritzat per una recuperació a dos velocitats pel que fa a la despesa en consum dels residents i a la facturació dels comerços.

L'evolució del consum

En els primers dies després de les riuades (del 30 d'octubre al 5 de novembre), la despesa dels residents de la zona zero en consum va caure un 47% respecte als mateixos dies del 2023, però la recuperació va ser ràpida i un mes després el ritme de creixement de la despesa ja superava la mitjana de la resta del territori espanyol, probablement per les necessitats de reposició.

Eixa tendència s'ha mantingut constant al llarg d’estos sis mesos, i contrasta amb l'impacte en els comerços d'eixa zona: del 30 d'octubre al 5 de novembre la seua facturació va ser un 83% menor que en el mateix període de l'any anterior, i la despesa que s'hi fa continua estant per davall de la de fa un any.

Una explicació d'este comportament podria vindre, segons l'informe, de l'alt nombre de comerços que encara no havien représ l'activitat: a l'abril el nombre de comerços actius a la zona zero es mantenia un 20% per davall del període previ a la dana, xifra que pujava al 25% en el cas del comerç minorista i baixava al 15% en el de transports.

L'impacte en les empreses

L'impacte de la dana en les empreses de zona zero ha sigut desigual segons la seua grandària, de manera que segons l’informe les grans empreses "van suportar millor el temporal", ja que la seua facturació va caure un 85% en els dies posteriors a la dana, però a l'abril la seua facturació estava tan sols un 3% per davall de la de l'any passat.

En el cas de les empreses xicotetes, la caiguda de la seua facturació en els dies posteriors a la dana va ser del 98%, molt superior a la de les grans empreses, i a l'abril la seua facturació encara estava un 21% per davall de la del mateix període de l'any passat.

Pel que fa a l'evolució del consum dels residents a la zona zero, exposa que les persones amb ingressos més baixos van ser les més afectades per la dana, perquè el seu consum va arribar a caure un 82%, molt superior a la caiguda del 40% entre les rendes més altes.

No obstant això, el ritme de recuperació del consum ha sigut similar entre tots els trams de renda, perquè entre desembre i abril el consum de les rendes baixes va augmentar una mitjana del 19% interanual, lleugerament per damunt del 16% de les rendes altes.

Diferent recuperació de municipis

L'estudi assenyala que l'impacte inicial de la dana entre els municipis de la zona afectada no va ser homogeni, com tampoc la recuperació. Per exemple, a Alfafar i Sedaví el consum dels seus habitants ha crescut més d'un 20% interanual a l'abril, però la facturació del comerç es manté per davall de la del mateix mes de l'any passat.

En la gran majoria dels municipis afectats s'ha reduït la proporció del consum que els residents fan dins del mateix municipi, especialment a Paiporta, on ha caigut 7,6 punts, seguida de Picanya, amb 5,4 punts menys.