La cistella de l'IPC es renova: hi entren menjars preparats o plataformes d'estríming, n'ixen corbates o barrets
L'Institut Nacional d'Estadística actualitza la metodologia per a calcular la inflació amb una reorganització dels productes i servicis per a adaptar l'indicador al canvi d'hàbits socials
Els hàbits de la societat espanyola per a fer la compra canvien constantment. Des d'este 2026, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha traslladat les noves dinàmiques de consum a la metodologia amb què es calcula l'índex de preus al consum (IPC), el paràmetre que usem per a mesurar l'evolució de la inflació, per tal que s'ajuste millor a la realitat a l'hora de representar en què gasta els diners la ciutadania. La revisió, duta a terme per mandat de la Comissió Europea, implica una reorganització dels components que integren la cistella, a més de la incorporació de nous productes i servicis i la supressió d'altres que han quedat obsolets.
En total, a partir d'ara es contemplen 487 articles —en 2021, any de l'actualització anterior, n'eren 462—, que busquen ser representatius d'una societat basada cada vegada més en una economia de servicis. Així, ítems que fa una dècada eren residuals, com les subscripcions digitals o servicis d'estríming, el menjar preparat o els repartiments a domicili, ara s'han fet lloc a la despesa domèstica i són una part molt important del pressupost de les famílies.
Paral·lelament, altres productes tradicionals perden pes en l'estadística o directament desapareixen, per la minva de rellevància que han experimentat en el consum: a penes representen el 0,3% de la despesa. És el cas de la merceria i complements com corbates, bufandes o els barrets.
La modificació més cridanera és la creació de noves categories i l'entrada de nous articles per a reflectir els canvis socials d'una població tendent al consum ràpid i que cada vegada opera més en l'esfera digital. En l'àmbit de l'alimentació destaca la irrupció del menjar preparat, que tindrà la seua categoria d'estudi per a evidenciar el pes que han guanyat en els últims anys entre els consumidors: dins d'esta subclasse s'inclouen les pizzes i quiches —abans ubicades en el grup dels cereals—, les croquetes, cremes o purés llestos per a ingerir.
La diversificació alimentària, cada vegada més gran, també queda palesa en el camp de les begudes: s'inclouen en el càlcul les energètiques i isotòniques, i el most o les begudes vegetals, que se separen dels lactis. Quant a les de gradació alcohòlica, des d'ara l'INE tindrà en compte les cerveses preparades amb llima (Shandy o Radler), així com la sangria o el tint d'estiu.
Les noves estadístiques d'inflació tenen en compte també categories per a reflectir l'auge del consum digital i logístic, com els enviaments a domicili per les compres en línia o els repartiments dels supermercats, que abans no existien com a despesa independent. Així mateix, es monitoraran específicament les subscripcions a plataformes com Netflix o Spotify, anteriorment diluïdes en categories genèriques de televisió i comunicacions.
Productes popularitzats des de la pandèmia de la covid-19 es consoliden com a part del consum estructural, per exemple els gels hidroalcohòlics i els antisèptics de mans. A més, guanyen pes en l'estadística medicaments com els anticonceptius no orals. Finalment, el turisme també arreplega canvis d'oci i consum emergent amb la incorporació d'autocaravanes i remolcs recreatius a l'estadística.
