1 de cada 5 valencians té un sou inferior als 1.000 euros
UGT calcula que la diferència entre els salaris reals entre treballadors de diferents comunitats arriba als 650 euros.
El 19,3% dels treballadors de la Comunitat Valenciana percep un salari inferior als mil euros, segons un estudi elaborat pel sindicat UGT.
L’informe reflecteix que Múrcia és la comunitat autònoma amb un major percentatge de treballadors que no arriben als mil euros mensuals, un 31,9% dels ocupats.
Altres sis autonomies presenten una sobrerepresentació del nombre de treballadors amb sous inferiors a 1.000 euros: Extremadura (27,2%), les Canàries (26,7%), Andalusia (25,8%), Galícia (20,5%), Castella-la Manxa (19,3%) i la Comunitat Valenciana (19,3%).
En l'extrem oposat, el País Basc (8,8%), Navarra (10 %) i les Balears (13,7%) són les que tenen una millor situació en aquest aspecte.
UGT calcula que la diferència entre els sous reals entre treballadors de diferents comunitats arriba als 650 euros. Aquesta és la distància que separa la regió amb el sou més elevat, el País Basc, amb 2.182,18 €, d’aquells que té el més baix, les Canàries, amb 1.538,56 €.
IV Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva
El IV Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), que van signar al juny els interlocutors socials, estableix un augment del salari mínim en conveni per a 2020 fins als 1.000 euros, com a mínim, en catorze pagues.
Per a UGT, aquest acord "reduirà les desigualtats interterritorials, ja que els beneficiaris principals es troben, en major mesura, en aquelles comunitats que posseeixen menor renda per càpita, i que augmentaran els salaris proporcionalment més".
La situació actual de les comunitats respon, segons el sindicat, a les diferències productives de cada territori, fet que provoca que les autonomies menys riques, i que posseeixen salaris més baixos, tinguen menor capacitat global de consum i, per tant, aporten menys al creixement del seu PIB.
A més, la inversió empresarial sol ser també més reduïda, per la qual cosa "depenen en major mesura que unes altres de l'impuls extern de la inversió pública, que es troba en permanent vigilància pel seu impacte sobre el dèficit públic", ha destacat UGT.
