Viver manté viu el toc manual de campanes amb la primera trobada nacional de campaners
Esta tradició reconeguda per la Unesco, que dona informació al veïnat des de fa segles, implica centenars de persones a la Comunitat Valenciana
Quan sona una campana, parla la història. És un so que comunica, un símbol dels nostres pobles i que ha traspassat generacions. Centenars de persones a la Comunitat Valenciana es dediquen, amb passió i esforç, al toc manual de les campanes, una tradició reconeguda per la Unesco. Es tracta d'una manera antiga de donar informació al veïnat, que perdura en el temps gràcies als més joves. Hui Viver (Alt Palància) celebra la seua primera trobada nacional de campaners.
És un so mil·lenari que conjuga música i informació per a qui viu al poble. "El sistema de campanes era la forma de comunicar-se, no només quan hi ha missa o quan hi ha mort, que és la idea que tenim, sinó moltes coses més", explica Francesc Llop i Bayo, president dels campaners de la catedral de València.
Martín Noguera, campaner de Viver amb només onze anys, té clara la seua passió per la tradició de tocar les campanes: "No volem que es perda i per a cada festa volem seguir tocant".
Campaners arribats de diferents punts d'Espanya intercanvien a Viver els seus sabers i aprenentatges al voltant del toc manual de les campanes. Un exemple és Ulises Hernando, campaner de Burgos. Tocar les campanes a mà és una manera de mantindre viu un poble. Vol que "en cada poble o en cada agrupació es note que el poble està viu per les campanes".
Tècnica i pràctica per a fer sonar estos gegants de metall des de les altures del municipi. Una experiència única per a qui la fa possible. Un so que, a través de les generacions, ressona en l'aire i fa eterna la tradició.
