Teresa torna a celebrar la solta de l'aigua després de la cancel·lació històrica de l'any passat
El 2024 es va decidir suspendre-la per primera vegada arran dels baixos nivells dels embassaments
La tradició, hui, s'ha complit. Teresa, a l'Alt Palància, ha pogut tornar a celebrar enguany la tradicional solta de l'aigua, una festivitat que commemora la inauguració de la séquia de la Devesa que va portar l'aigua al poble. L'any passat l'Ajuntament va haver de decidir no amollar l'aigua pels baixos nivells dels embassaments i va ser la primera cancel·lació d'una tradició que es remunta a l'any 1832.
El 15 de maig, dia de Sant Isidre, de bon matí s'obri la porta de la séquia principal perquè l'aigua recórrega tots els carrers del municipi fins a arribar al riu Palància. El poble queda banyat durant tot el dia en commemoració de l'arribada de l'aigua al poble amb la construcció de la séquia que la portava des del molí dels Barbos. Encara que l'aigua forme tolls en alguns punts del poble i que la gent es banye els peus, hui la vida a Teresa transcorre amb normalitat i forma part de la cultura pròpia d'este xicotet municipi, que encara recorda com va ser de difícil aconseguir l'aigua.
La història d'un esforç que se celebra segles després
Els orígens de la solta de l'aigua es remunta al segle XVIII, un temps en què l'ús de l'aigua depenia de tributs i cànons que no tot el món podria controlar. Segons conten hui a Teresa, la lluita per l'aigua treta del riu Palància era motiu de conflicte amb altres municipis com Sagunt, que es queixava que perdria corrent al pas pel seu poble.
El poble de Teresa ja va decidir construir la séquia de la Devesa entre els anys 1720 i 1730, però hi va haver pressions que van tombar l'intent. Així, passaria més d'un segle de discussions i gestions fins que, segons conten hui al poble, van aconseguir un permís per a executar les desitjades obres. El problema és que se'ls va imposar un ultimàtum, si volien aconseguir el dret a l'aigua haurien de tindre la infraestructura acabada per al 15 de maig del 1832. Un termini que requeria un esforç titànic per a l'època, però que finalment es va aconseguir gràcies a l'afany i insistència del poble.
