L'òpera 'Salomé' arriba al Palau de les Arts

Torna a les Arts la sensual i perversa Salomé de Strauss, basada en el text d'Oscar Wilde i amb un muntatge original de La Scala, ideat per Damiano Michieletto. Es tracta d'una de les produccions més impactants de la seua carrera, segons relata el director d'escena, "que abunda en simbolisme i té una força visual que atorga una imatge més contemporània del personatge bíblic", encarnat per la soprano lituana Vida Miknevičiūtė. L'artista, admirada pel talent vocal excepcional i la capacitat per a transmetre la complexitat emocional de Salomé, s'ha coronat com a referent del controvertit paper, amb més de cinquanta funcions a les òperes de Viena, Múnic, Berlín i La Scala, on l'ha interpretada en esta producció. L'acompanyen artistes de renom com John Daszak (Herodes), Michaela Schuster (Herodies) i Nicholas Brownlee, dirigits per James Gaffigan, que definix la complexitat de l'obra " com una sarsuela després de prendre drogues psicodèliques". El director musical, que torna amb esta estrena a les Arts, on va ser director de l'orquestra durant quatre anys, defén el xoc que continua suposant la composició de Strauss un segle després de la creació.

La soprano Vida Miknevičiūtė, en el debut a Espanya, interpreta una Salomé que té poc a vore amb la dona fatal que la literatura atorga al personatge i adquirix, ens diuen, vida pròpia més enllà de la mirada dels homes. Tamara Heimbrock, assistent de direcció d'escena en Salomé, definix el personatge com "una persona completa, amb el seu propi desig i la seua història".

Igual que la composició musical, la proposta escènica també és incòmoda i sorprenent, cosa que potencia l'impacte d'una obra que explora els límits del desig, el poder i la violència. Ho diu el mestre: "ni la Scala de Milà ni el Met de Nova York, el luxe és gaudir de l'òpera Salomé interpretada per l'Orquestra de la Comunitat Valenciana".

Salomé es va estrenar el 1905 i va suposar la consagració de Richard Strauss com a compositor d'òpera, que va crear un Nou Testament nihilista amb este poema simfònic-neuròtic, que es tanca amb un Liebestod sagnant de la protagonista a l'estimat cap del Baptista.

L'obra es representarà a la sala principal de les Arts el 25 i 29 d'abril i el 3, 6 i 9 de maig.