Emotiu homenatge al mestre Jesús Ribera Faig, fundador de cors emblemàtics de València, que compleix 100 anys

València és terra de músics i a casa nostra molta gent sap què significa fer música en equip, compartir l’acte d’interpretar música amb altres persones. Però cantar a cor és una experiència que encara va més enllà, des del moment que l’instrument utilitzat és la pròpia veu. La teua veu que s’uneix a la dels altres per a produir música.

Una part ben nombrosa de la gent que ha cantat i canta en cors a València des de mitjans del segle XX, ho ha fet alguna vegada amb la direcció de Jesús Ribera Faig… i ho ha continuat fent durant molts anys gràcies a ell. De fet, este químic de professió i músic de cor -mai millor dit- va fundar alguns dels cors més emblemàtics de la ciutat, quan encara no existien la majoria de les conegudes formacions amateurs i professionals que tenim hui en dia. Durant molts anys, l’Orfeó Universitari (1947) i l’Orfeó Navarro Reverter (1971), ara Orfeó Valencià, es van encarregar de brindar al públic la possibilitat d'escoltar en directe les peces més importants del repertori coral. En el dia de hui les dos agrupacions han recordat el seu fundador en les xarxes.

No obstant això, la joia de la corona del seu llegat, pel que significa per a la creació i consolidació de noves generacions de cantants, és la coral Pequeños Cantores de Valencia (1963), actualment a càrrec de la directora Carmina Moreno, antiga peque. És una autèntica escola musical graduada per cors adaptats a l’edat dels integrants, la primera fundada a València amb este nivell d’especialització i amb esta vocació d’abastir un repertori tan variat i amb una alta exigència de qualitat.

El resultat ha sigut un viver inesgotable de joves cantants que han nodrit durant dècades els cors amateurs d’adults, els cors professionals, quan es van començar a fundar en els anys huitanta, i fins i tot les aules de l’assignatura de cant de molts conservatoris, que han donat a llum grans veus solistes. Es pot afirmar sense por d'enganyar-se que els Pequeños Cantores de Valencia han fet al món coral, el mateix que les escoles de les societats musicals valencianes han fet a la secció de vent d’orquestres de tot el món. Perquè, com deia Jesús Ribera Faig, que a més de fundar-los, els va dirigir durant quaranta cinc anys, “els peques tenen inoculat el verí de la música per a sempre”.

Hui, en el 100é aniversari, centenars de peques han volgut retre un homenatge al seu mentor, a la persona que els va convertir en músics de professió o de devoció fa tants anys, i s’han reunit als Jardins de Vivers de València a l’hora en què una de les seues netes, antiga peque també, l’acompanyava a fer una passejada. La idea era rebre’l amb una de les cançons clàssiques que les diverses generacions de coralistes, que han passat per l’escola en tots estos anys, han cantat en alguna ocasió: el conegut com a "Brindis" de Mozart, una de les cançons de referència en concerts, celebracions i aniversaris. Per si de cas s'allargava la trobada, al rebost tenien el "Heideröslein" de Schubert o, com la coneixen els peques de tota la vida, la "Rosa de bardissa", la primera obra que van interpretar en concert.

En definitiva, una sorpresa preparada des del cor i des de la il·lusió, encara que ningú sabia ben bé com reaccionaria l’homenatjat, que es va retirar fa vora vint anys i pateix una d’eixes malalties que ennuvolen la memòria justament a l’edat on més preats són els records.

Però "el verí de la música" és potent. En escoltar la música, Jesús Ribera Faig, amb cent anys, ha alçat els braços una vegada més i ha començat a dirigir, amb el seu característic gest elegant i senzill, tan expressiu i eficaç com sempre. I no només això: fins i tot ha comentat amb orgull evident: “Tots vosaltres teniu una cosa en comú: heu sigut peques de veritat”.

Jesús Ribera Faig té la medalla de plata de la ciutat i un carrer dedicat a València, a més de diversos guardons obtinguts en certàmens internacionals de música coral al llarg de la seua extensa carrera. També té centenars de coralistes que no l’obliden, deixebles incondicionals que hui han alçat la copa per a desitjar-li un bon aniversari. Amb tot el cor a la veu, però sempre sense cridar, perquè “qui canta, no crida i qui crida, no canta”. Gràcies, mestre!