David Trueba presenta a València 'Siempre es invierno', una història marcada pel temps
El director trasllada a la pantalla gran, per primera vegada, una de les seues novel·les
Recuperar una actriu a qui va descartar fa trenta anys, reinterpretar una novel·la, Blitz, 'rellamp' en alemany, escrita fa una dècada i reconéixer-se en un altre personatge pel pas del temps, això és Siempre es invierno, l’última pel·lícula de David Trueba. El director, periodista i escriptor ha presentat a València esta setmana el film, que és la primera adaptació cinematogràfica d’un dels seus llibres.
“Una cosa que a mi m’ha sorprés quan he fet l’adaptació al cinema és que he estat més prop d’esta dona, que és una dona més gran”, explica Trueba als micròfons d’À Punt. En la novel·la va deixar el pes de la narració en el protagonista masculí, Miguel, un arquitecte que travessa una crisi vital en la quarantena. Ara, deu anys després, el director reconeix que ha deixat més espai a la perspectiva d’Olga, una dona 25 anys major.
El pas del temps és precisament un dels temes troncals de la història, i també l'excusa per a abordar altres assumptes, com la solitud i la recerca d'un projecte vital. “Té molt a vore amb com tu veus el temps en un moment determinat”, detalla Trueba”. Les meues obres són com fotos d’un període determinat de la meua vida”.
L’estil del director, basat en la intuïció, permet que els actors construïsquen personatges profundament humans. “El que m’agrada és que la gent pense que els personatges de la pel·lícula són com els actors que els interpreten i que ha estat fàcil per a ells fer estos papers”, aclarix.
La promoció de la pel·lícula del cineasta coincidix amb la de la seua última obra literària, Mi 69, un retrat de l’any que va nàixer i que li ha marcat la vida. Segons ell mateix detalla, el llibre parla “de l'eixida de la dictadura, l’entrada de la llibertat, les coses que estaven canviant al meu país, les coses que canviaven al món, i com estes coses m’han convertit en el que soc”, ha explicat.
