El valencià Joecar Hanna fa història en el Festival de Toronto en guanyar el premi al millor curt internacional

El cineasta valencià Joecar Hanna s’ha convertit en el primer espanyol guardonat amb el premi al millor curtmetratge internacional en el Festival de Toronto (TIFF), un dels certàmens més prestigiosos de la indústria.

El curtmetratge Talk Me, produït per Spike Lee i rodat íntegrament a València, al Port de Sagunt, el Grau Vell i Alginet, explora en clau distòpica la intimitat, la identitat i les convencions socials. Hanna, que també n’és guionista i protagonista, ha assegurat que la pel·lícula naix de la seua experiència com a mestís a València.

El Festival de Toronto, que celebra enguany el 50é aniversari, és una cita clau per a la indústria perquè marca l’inici de la temporada de premis a Hollywood. La productora valenciana Lina Badenes, de Turanga Films, ha destacat “l’impacte que ha generat Hanna entre el públic nord-americà, que el reconeixia pels carrers després de les projeccions”.

El premi, que obri la porta als Goya i als Oscar, consolida la projecció internacional del director després de la seua selecció a Cannes. Segons la productora valenciana Turanga Films, l’èxit confirma “l’impacte creixent de la seua veu única en el panorama cinematogràfic”.

Una distopia sobre la comunicació i la identitat

Talk Me imagina un món alternatiu en què les relacions sexuals són rutinàries i obertes, mentre que conversar de manera autèntica es considera un acte íntim i prohibit. El protagonista, un mestís atrapat en un matrimoni sense passió, troba en la música una forma d’escapament, encara que escoltar i cantar cançons siga vist com una infidelitat emocional.

À Punt ha pogut parlar amb el director, que està molt emocionat d’haver guanyat el guardó a millor curt internacional en un festival que pertany al top cinc del món. “Només hi ha cinc o sis premis d’este calibre a l’any, i el meu equip i jo en tenim un”, celebra.

A més, un guardó com este “et col·loca en el centre de la indústria per un temps, d’ahí la gran satisfacció de l’equip de guanyar-lo. Este guardó "és molt gros", afirma Hanna, ja que "obri una porta molt gran a la qualificació per als Goya i entra directament en la qualificació per als Oscars". Malgrat això, pensa que és complicat guanyar algun dels dos premis, perquè no considera que el seu curt siga "l'arquetip" que aspira a un Oscar. "Però si fa soroll i ens posiciona està bé també", afig.

Hanna també s’ha mostrat molt feliç d’haver dut la seua terra primer a Canes, on va ser seleccionat, i ara a Toronto, ja que el curt està rodat íntegrament en la Comunitat Valenciana.

La idea per al curt va sorgir de l’interés de Hanna de “parlar del dolor invisible que comporta tindre identitats mixtes i pertànyer i no pertànyer a un lloc al mateix temps i que et recorden contínuament que no eres del tot d’un lloc”. Un dolor sobre el qual volia reflexionar a través de la història de dos persones que es coneixen i comparteixen eixe dolor que és una cosa que no vist molt en el cinema, afirma.

En este sentit, considera que cal “abraçar” eixos personatges que canvien d’idiomes i flueixen entre eixes identitats. “Abraçar la confusió perquè ocorre. Realment la majoria de les persones tenim identitats barrejades, però hem d’escollir-ne una”, afig.

Pel que fa al gir distòpic de presentar una societat en què les persones es comuniquen amb sexe i només parlen en la intimitat, ve de voler fer-li una volta a les convencions socials de la comunicació per voler plantejar un món fantasiós. “Perquè en el moment que crees un món paral·lel, tot el món s’identifica i participa de la història”.

El resultat ha sigut “una cosa molt rara i única” que els festivals i el públic estan valorant molt positivament.

Destaca la participació de Spike Lee en el curt com a productor. El mític director de cinema, guionista i productor estatunidenc va veure el primer curt de Hanna, i va quedar-ne molt impressionat. En paraules del director: “va al·lucinar de la mateixa manera que jo vaig al·lucinar de vore’l com al·lucinava”, i es va interessar molt per com l’havia fet. Després d’això Lee va voler en què estava treballant en el moment i, en veure el guió que va quedar molt impressionat perquè era “una bogeria encara més gran que l’anterior”. Un parell de setmanes després li va comunicar que volia participar en el curt com a productor.