Una obra de Sorolla, en l'inventari de peces dels museus estatals confiscades pel franquisme

El González Martí de València figura entre les nou entitats que han identificat entre els fons béns procedents de confiscacions

Quadre de Joaquín Sorolla
Quadre de Joaquín Sorolla / Ministeri de Cultura

El Ministeri de Cultura ha publicat en obert l'inventari d'un total de 5.126 peces confiscades durant la Guerra Civil i el franquisme, que es troben als museus estatals, obrint la porta a familiars i hereus a reclamar la devolució. En la llista figura una obra del pintor valencià Joaquim Sorolla, Les veles, datada el 1915.

El quadre de Sorolla estava al depòsit del Servei de Recuperació d'Obres d'Art, entregada al Museu Sorolla en qualitat de depòsit per la comissària general del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional, el 25 d'agost del 1951, segons consta en l'acta de recepció del Museu. La va entregar el senyor Francisco Íñiguez Almech, comissari general del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional.

En el catàleg de pintura del Museu Sorolla, publicat el 2019, es va modificar la datació de l'obra, que va passar de juny del 1915 al període comprés entre el 15 de juliol i el 7 de setembre del 1915, per identificar-se amb la ria d'Arousa i no amb València.

A més, un espai situat a València, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí de València, és una de les nou entitats que han identificat entre els seus fons béns procedents de confiscació. La relació de béns procedents de confiscació supera els 160. Hi ha objectes com joies, medalles, parament i tallapapers, a més de desenes de dibuixos i estampes.

Segons ha explicat este dimecres el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, és un projecte en el qual s'ha treballat des de l'inici de la legislatura i ara s'ha pogut articular gràcies a un informe de l'Advocacia de l'Estat, que ha donat les línies per a obrir el procés de devolució mitjançant la via civil, quan falta desenvolupar un reglament de la llei de memòria democràtica.

L'inventari ja està publicat en la web del Ministeri de Cultura i este departament ha especificat que hi ha peces ja conegudes (com la col·lecció Weissberger, al Museu d'Arts Decoratives, per exemple), i algunes més valuoses, com l'oli de Sorolla, encara que la major part són peces ornamentals, com són anells, joies, vaixelles i ceràmiques.

"Cas per cas"

Després de publicar-se l'inventari, el ministre Urtasun ha explicat que estudiaran "cas per cas" les peticions que ja estan arribant al Ministeri. "El pas important era identificar-los i, passat el temps, s'estudiarà què es fa amb eixe bé", ha remarcat, obrint la porta al fet que als museus estatals s'explique l'origen de les peces amb les cartel·les.

Cultura és el primer Ministeri que compleix amb la llei de memòria democràtica, si bé encara no hi ha reglamentació per a procedir a les devolucions. La clau per a poder exercir eixe dret de reclamació ve de la mà d'un informe de l'Advocacia. Eixe document apunta que serà "necessari aclarir jurídicament amb caràcter previ" si l'Estat ha utilitzat la usucapió en les obres d'art.

La usucapió és el procediment pel qual algú pot convertir-se en propietari d'una cosa per la possessió continuada de la mateixa cosa durant un període de temps i unes condicions establides legalment. Per això falta analitzar cas a cas per a determinar si la possessió feta per l'Estat ha sigut "en concepte d'amo, pública, pacífica i no interrompuda".

En qualsevol cas, l'informe estableix una sèrie de criteris generals que han de servir d'orientació a l'hora d'abordar les reclamacions que es puguen plantejar. En concret es planteja que als béns que han romàs en situació de reserva (sempre custodiats en depòsit), i per tant ocults tant al públic com als antics propietaris, no se'ls aplica el requisit de possessió pública i, per tant, no ha operat la usucapió.

Respecte dels béns que hagen format part d'exposicions, permanents o temporals, o que han sigut objecte d'estudi o divulgació, "és essencial un examen detallat un a un" per a determinar si els reclamants han tingut mitjans i motius per a conéixer d'esta situació. Per a això hauran de tindre's en compte elements com la ubicació del museu o l'existència d'informació en mitjans públics o altres activitats de difusió.

També et pot interessar

stats