Una exposició recorre la història de la indústria del sabó a Castelló

Fa cent anys que va començar una de les empreses saboneres més antigues de la província, Jabones Beltrán

Història del sabó a Castelló

Cada divendres, la màquina antiga de tallar sabó es prepara a les instal·lacions de Jabones Beltrán d'Almassora. Encara que seria més fàcil i còmode gastar-ne una de més avançada, prefereixen tallar les grans barres de sabó amb ella. És l'emblema d'una empresa que acaba de fer 100 anys.

"La seua pervivència pot explicar també per què la marca ha resistit els vaivens de la història durant cinc generacions". Això és el que opina Ramón A. Feenstra, en un perfecte valencià que contrasta amb el seu origen holandés. No resulta estrany quan el coneixes i observes l'autèntica passió que sent per la història del sabó que s'explica, en part, per la relació amb la seua parella, Mara Beltran, una de les integrants de la cinquena generació de Jabones Beltran.

Eixa gran màquina de fusta i ferro dona la benvinguda a la porta de l'exposició sobre la història del sabó que es pot visitar al Menador de Castelló de la Plana. Recorrent-la aprenem que l'any 1945 hi havia una extensa indústria en aquesta zona, amb 22 fàbriques que venien pastilles de sabó amb marques com Beltran, Chavalín o Montoliu.

Les etiquetes acolorides, normalment amb la imatge d'una alegre mestressa de casa, es poden admirar a les vitrines, al costat dels segells de ferro per a estampar el nom en cada pastilla. També hi ha documentació amb papers desgastats que contenen primigènies fórmules del sabó. Mariano Beltrán ho va fer a principi de segle. Tot ho escrivia en un diari, que, també com la màquina de tallar sabó, ha sobreviscut cent anys i també és a l'exposició de Castelló.

No era aquesta l'únic lloc amb fàbriques. La indústria s'expandia fora de la capital, en pobles com Suera, Albocàsser o Xert, on també es produïa sabó. Al poble del Baix Maestrat, Xert, és precisament on va nàixer Jabones Beltrán, que, abans de ser l'empresa consolidada en què s'ha convertit hui, era simplement un bar. "Amb els sobrants de l'oli del bar, els meus besavis feien sabó. Sempre els agradava fer-ho amb qualitat bé i investigar. Crec que és un dels secrets que encara estiguem al mercat", afirma Mara Beltrá, una llicenciada en Màrqueting i Publicitat que hui, amb la seua germana, pren les regnes de la firma.

No sempre ha sigut fàcil. Ramón A. Feenstra explica en el seu llibre Historia del Jabón. 100 años de Jabones Beltrán que la dècada dels setanta va ser crucial. "Va aparéixer la rentadora automàtica i, clar, desaparegué el sabó de pastilla per deixar pas al detergent. Va ser un moment molt dur per a l'empresa que va perdre en un moment el 50 per cent de la seua facturació", continua explicant Feeenstra.

Jabones Beltrán, i sobretot Ramón, han sigut els artífexs d'aquesta exposició. Hi ha molta passió en tot el que porta el segell de Jabones Beltrán, i, per la mateixa motivació que els impedeix jubilar la gran màquina centenària i portar-la darrere a cada fira a la qual assisteixen, sense pensar en els inconvenients, no paren d'idear noves aventures. La pròxima serà recopilar tota la maquinària i recrear una fàbrica antiga dins de les instal·lacions actuals.

L'exposició que estarà oberta fins al 30 d'abril. Feeenstra creu que encara queden coses per contar així que ha habilitat un correu, historiadeljabon@gmail.com, per aportar informacions de tot aquell qui tinga alguna cosa a dir d'aquesta indústria, hui artesana, i que va tindre la seua època d'esplendor a Castelló.

També et pot interessar