Troben a Navarra el text més antic escrit en la llengua predecessora de l'euskera
La troballa s'ha produït prop del castell d'Irulegi, és una mà de bronze del segle I aC, amb una inscripció en èuscar antic
Els arqueòlegs han trobat una mà de bronze del segle I aC, anomenada la mà d’Irulegi, amb una inscripció en basc antic. La peça, que s’ha trobat en un poblat situat prop del castell d'Irulegi, conté un text del qual s'ha pogut identificar una sola paraula, Sorioneku. Una troballa "excepcional", ja que es tracta del "text més antic en euskera".
Sorioneku és la paraula que s’ha pogut identificar del text de quatre línies. Destaca la semblança entre la paraula identificada i el vocable en basc actual zorioneko (de bona fortuna), la resta de la inscripció encara no ha pogut ser desxifrada.
Els arqueòlegs van trobar la mà d'Irulegi el 18 de juny de 2021, a l'entrada d'un dels habitatges excavats al jaciment del poblat d'Irulegi, a la base del castell del mateix nom, a la vall d'Aranguren. La mà d’Irulegi introdueix novetats significatives en el món arqueològic i lingüístic. D'una banda, confirma l'existència d'un sistema gràfic específic, anomenat signari bascònic i, a més, certifica l'ús de la llengua bascònica en l'àrea geogràfica en el qual ha estat descoberta, a inicis del segle I aC; és a dir, fa més de 2.000 anys.
Els experts ho qualifiquen de fet històric
Els experts qualifiquen aquesta troballa com a un fet històric. Javier Velaza, expert en epigrafia i catedràtic de Filologia Llatina en la Universitat de Barcelona, ha afirmat en la presentació de la troballa que es tracta d’"una peça extraordinària i excepcional", ja que "no hi ha cap inscripció que coneguem en tot el món clàssic, grec ni romà, sobre un suport amb forma de mà".
Joaquín Gorrochategui, expert en paleolingüística i catedràtic de Lingüística Indoeuropea en la Universitat del País Basc, ha subratllat que presenta unes característiques que la fan "bascònica" i no genèricament "ibèrica".
D’altra banda, la presidenta del Govern de Navarra, María Chivite, ha definit la troballa com “una fita històrica de primer ordre”, ja que suposa “un salt com pocs en el coneixement que fins ara teníem de la nostra història i la nostra cultura”.
