Toni Acosta presenta ‘El silencio oculto’: “És impossible que cap persona del públic imagine el final”
El Teatre Olympia de València posa l'obra en escena, amb l’actriu canària i Omar Ayuso com a protagonistes
El Teatre Olympia de València posa en escena, des d'aquest dimecres fins al diumenge 10 de setembre El sonido oculto, un thriller psicològic protagonitzat pels actors Toni Acosta i Omar Ayuso, on es tracta la "soledat compartida" d'una professora d'escriptura i el seu alumne.
L'obra d'Adam Rapp, finalista del Premi Pulitzer, situa la història als Estats Units. No obstant això, la nova versió adaptada pel director Juan Carlos Rubio acosta el públic a Salamanca, on Julia Martín, una professora d'escriptura de la Universitat, atrapada entre llibres de Dostoievski i el fred hivern castellà, coneix Hugo Barroso, un misteriós estudiant que la visita buscant inspiració per a la seua novel·la.
L’actriu canària ha atés els micròfons d’À Punt Notícies hores abans de la primera funció, on ha descrit l’obra com a totalment imprevisible. “Veus personatges que van prenent decisions damunt de l’escenari. És impossible que cap persona del públic imagine el final. Al final del monòleg de Julia dic una frase i la gent fins i tot perd la respiració”, assegura.
Els dos personatges, apassionats per la literatura, s'enfronten junts a la seua soledat i les seues pors. “Vaig llegir el text d'una tacada en l’avió i el que més em va agradar és que en un moment determinat entre els dos personatges hi ha un gir bestial que els fa fer front als seus problemes”, ha detallat Acosta.
En aquest thriller psicològic que –diu– ha anat creixent en espectadors “gràcies al boca a boca”, el silenci té una importància clau. “És un gran encert la direcció de la llum i el so. El silenci és quasi un personatge més”, ha apuntat.
Acosta també ha tingut paraules d’agraïment per al seu company en l’escenari, Omar Ayuso, sobre qui diu que és l’actor “més generós” amb qui ha treballat: “Té un personatge molt fosc, però no ho sembla. Té una foscor interior que només veuen les persones que s’atreveixen a mirar-lo i és molt interessant l’aportació que ell fa com a actor”.
