El Titi i Oscar Wilde es troben en l’escenari del Carme Teatre per a reivindicar la llibertat
La companyia valenciana CiaJUNO estrena 'La importancia de llamarse El Titi', un espectacle que combina teatre, música i dansa per a recuperar la memòria de l’artista i qüestionar les convencions socials
Hi ha artistes que deixen una empremta inesborrable en la memòria col·lectiva. Rafael Conde, conegut com El Titi, és un d’ells. Amb els seus vestits de colors, les seues cançons i una personalitat inconfusible, es va convertir en una icona de la cultura popular valenciana. Ara, torna a pujar a l’escenari de la mà d’un convidat inesperat: l’escriptor irlandés Oscar Wilde.
La companyia valenciana CiaJUNO estrena al Carme Teatre 'La importancia de llamarse El Titi', una proposta que connecta dos èpoques i dos maneres de desafiar les convencions socials. El director de l’obra, Bruno Tamarit, explica que els dos personatges compartixen una capacitat: “Hi ha una cosa que els unix, que és ser contadors d’històries que provoquen alguna cosa en la persona que els està veient”.
L’espectacle és un viatge entre la nostàlgia i la reivindicació que combina teatre, música i dansa per a recuperar la figura d’un artista que va qüestionar els codis del seu temps. L’actor Juan Benavent destaca la valentia d’El Titi, que “en l’època en què es posava les camises de volants, es pujava a l’escenari a contar acudits i a fer cançons”.
Tamarit també reflexiona sobre l’abast del llegat de l’artista i considera que potser no era conscient de la repercussió que tindria la seua manera d’actuar: “Potser El Titi no era conscient que tota la seua performance i la seua acció artística tenien una repercussió fins a hui. Potser ell no s’adonava de la importància que té haver sigut El Titi”.
L’obra reivindica així el poder de la cultura per a trencar prejuís i pensar amb llibertat, alhora que convida el públic a mirar més enllà del personatge i a descobrir què hi havia darrere de la figura pública.
El Carme Teatre acull l’estrena fins diumenge. Una oportunitat per a retrobar-se amb una figura singular de la cultura popular valenciana i recordar que, de vegades, allò que ens fa diferents és també el que ens manté vius en la memòria col·lectiva.
