Spielberg defén que no s’ha d’intervindre en les pel·lícules després d'estrenar-les
El cineasta creu que va ser “un error” modificar ET una dècada després d’estrenar-la per a llevar-los les armes als policies que perseguien els protagonistes
Cap pel·lícula s’ha de modificar després d’estrenar-la. Així ho veu un dels cineastes que ha fet història en el sèptim art. Steven Spielberg ha admés el seu propi error en modificar ET deu anys després d’arribar a les pantalles per a modificar elements estètics, però també per a retirar les pistoles que duien els agents federals que perseguien Elliot, el protagonista, i els seus amics i substituir-les per walkie-talkies.
“Va ser un error”, ha afirmat el director. “Mai hauria hagut de fer això, perquè ET és un producte de la seua era”, assenyalava.
Amb aquestes declaracions, Spielberg es desmarca de la tendència que han emprés algunes editorials, com la britànica que edita les obres de Roald Dahl, el pare d’emblemàtiques obres infantils com Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolata, de modificar les obres originals per a evitar expressions que hui en dia poden resultar incorrectes, com les referides al pes dels personatges o la violència.
Mai no hauria d’haver-me clavat en els arxius del meu propi treball i no recomane a ningú que faça això
Davant de la possibilitat de modificar les escenes de les pel·lícules, el director cinematogràfic assenyalava que “cap pel·lícula ha de revisar-se en funció de les lents que tenim ara, siga voluntàriament o forçosament a mirar a través d’elles”.
“Mai hauria d’haver-me clavat en els arxius del meu propi treball i no recomane a ningú que ho faça”, afegia el cineasta. “Les nostres pel·lícules eren una espècie de senyal d’on estàvem on la féiem, com era el món quan vam publicar aquelles històries”, argumentava el pare d’icòniques pel·lícules com La llista de Schindler o Parc Juràssic.
Polèmica entre les editorials
La decisió de l’editorial Puffin Books d’intervindre en els textos de Dahl va crear polèmica. Enfront dels defensors d’adaptar el llenguatge als temps actuals, estaven els detractors, entre els quals estaven les editorials Alfaguara i Santillana, que publiquen els contes d’aquest clàssic infantil, així com els segells francesos i neerlandesos de l’autor britànic que van rebutjar la idea d’intervindre en els textos.
Després dels contes de l’escriptor infantil, Ian Fleming Publications va anunciar la seua intervenció en els textos de les novel·les de James Bond per a eliminar les al·lusions que pogueren resultar racistes.
El segell d'Agatha Christie crea una comissió de lectors
I posteriorment, una altra editorial, HarperCollins, també està modificant les novel·les d’Agatha Christie per a suprimir les referències ètniques o els insults que puguen resultar ofensius hui en dia. Per a dur a terme aquest procés, s’ha creat una comissió de “lectors sensibles” que estudia les obres que es van publicar des del 2020 i les que es publiquen en el futur.
