La reestructuració de bandes i l’auge de les veus femenines protagonitzen la nova escena musical valenciana
Després de l’adeu de ZOO, Smoking Souls, Marala i pròximament de La Fúmiga, es dona pas a una nova etapa
La música en valencià es reconfigura i viu un relleu generacional. Després de l’adeu de ZOO, Smoking Souls, Marala i pròximament de La Fúmiga, es dona pas a una nova etapa. Un nou període marcat per les reestructuracions d’algunes bandes, les segones etapes d’altres i especialment per l’auge de les veus femenines.
Tornar per a celebrar. El Diluvi fa quinze anys i per a celebrar-ho ha programat quinze concerts per a enguany, després de dos anys de silenci. El mateix escenari per a Tito Pontet, que ja porten tres concerts en esta nova etapa.
Tornen bandes consolidades com Tardor i la Gossa Sorda i amb elles certa eufòria després d'un degoteig incansable d'adeus. L'escena musical valenciana entra en un nou cicle, però amb la mateixa vulnerabilitat.
“S’han de superar molts entrebancs perquè els projectes musicals tinguen seguida. S’han de traspassar les fronteres autonòmiques i tots no ho aconseguixen. Molts poquets poden traspassar les fronteres lingüístiques i fer concerts fora del territori lingüístic. Però fins i tot fent molts concerts la situació és molt precària”, assegura a À Punt el crític musical Josep Vicent Frechina.
El talent, però, no s'ha perdut després de l'adeu de molts grups. Després de Smoking Souls, Carles Caselles s'obri camí en solitari. A més, Carles Chiner, de Gener, fa un pas avant amb Animal Personal.
D’altra banda, de Mafalda naixen Momo i Moira; de Zoo i Pupi·les veu la llum Malifetam, i del projecte Maluks sorgix La Xica, una de les veus que consoliden la concentració de talent femení. Algunes ja formaven part del panorama musical, com Tessa, JazzWoman o Sandra Monfort i altres formen part d’un nou relleu que lideren intèrprets com Abril, La Maria, Naina, Colomet o Esther, entre d’altres. Nous cançoners en valencià que arriben disposats a trencar dics de contenció.