El Premi Romà de la Calle reconeix la mirada de gènere i els materials didàctics del Museu de Prehistòria de València

La institució, que va iniciar la trajectòria el 1927, rep cada any més de 90.000 visitants.

El Premi Romà de la Calle reconeix la mirada de gènere i els materials didàctics del Museu de Prehistòria de València

El departament de didàctica del Museu de Prehistòria de València ha sigut guardonat amb el Premi Romà de la Calle 2018, en la modalitat Servei Educatiu, en reconeixement dels “avanços indiscutibles tant en la definició dels materials didàctics com en la mirada de gènere cap a les col·leccions del museu” que ha fet aquests anys la institució cultural.

L'Associació Valenciana d'Educadors de Museus (Avalem) lliura els premis aquest dissabte a Las Naves de València durant la Trobada de Dones Directores de Museus. Les encarregades de recollir el guardó són Laura Fortea i Eva Ripollés, tècniques en didàctica de museus del Museu de Prehistòria.

El Museu de Prehistòria de València rep cada any més de 90.000 persones que participen tant en les propostes realitzades al mateix museu com en les desenvolupades en jaciments. Entre les activitats que s’han posat en marxa durant aquests anys hi ha les visites comentades i interactives (El misteri de la cova, Epi i Nea: la trobada de dos mons, Jo Jane, tu Tarzan); els recorreguts autònoms (Enig : buscant respostes en el museu, Relectures. Itineraris museístics en clau de gènere); els tallers d’experimentació (tallers de cultura ibèrica: teixidura, joieria, epigrafia); els itineraris teatralitzats (Dia Internacional dels Museus, jornades de visita a jaciments).

 

90 anys de patrimoni

Des de la seua creació en 1927, el Museu de Prehistòria de València i el Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València han treballat per l’estudi, protecció i difusió del patrimoni arqueològic valencià. A partir dels anys 60, s’inicia el recull de dades sobre visitants, i en la dècada dels 80, amb el Museu de Prehistòria instal·lat a la seu actual, l’antiga Casa de Beneficència, s’incorpora personal específic per a atendre els grups escolars i es desenvolupen una sèrie important de recursos didàctics.

En 1995 es remodela íntegrament l’edifici i es crea el departament de difusió que, uns anys després, adopta la denominació actual d’unitat de difusió, didàctica i exposicions. Des d’aleshores, el museu s'ha convertit en un referent per a la comunitat educativa i per a altres professionals que treballen en l’àmbit de la didàctica del patrimoni.

 

També et pot interessar