Polèmica pel cartell de la nova pel·lícula d'Almodóvar, censurat en xarxes per eixir un mugró que degota llet

Un mugró que degota llet emmarcat en la silueta d'un ull. És la imatge del cartell de la pròxima pel·lícula de Pedro Almodóvar, Madres paralelas, que ha alçat la polèmica en les xarxes. Dissenyat per Javier Jaén, el pòster l'han suprimit de Facebook i Instagram per considerar-lo “contingut eròtic o pornogràfic”. 

L'autor de la imatge ha fet pública la seua queixa i les xarxes han esclatat. “A qui pot ofendre una imatge tan natural, totalment contextualitzada amb la pel·lícula?”, es preguntaven nombrosos usuaris.

Madres paralelas, que s'estrenarà als cinemes el 10 de setembre després d'inaugurar la pròxima edició del Festival de Venècia, versa sobre la història de dues dones que donen a llum al mateix hospital.

Davant de l'allau de crítiques, Facebook i Instagram ja s’han retractat i les fotografies estan sent restaurades. “Inicialment eliminem diverses mostres d'aquestes imatges per trencar les nostres regles contra la nuesa. No obstant això, fem excepcions per a permetre la nuesa en determinades circumstàncies, que inclouen l'existència d'un context artístic clar. Per tant, hem restaurat les publicacions [...] i lamentem molt la confusió causada”, ha apuntat Facebook en un text públic.

No obstant això, Javier Jaén assegura: "Vaig pensar que probablement el mugró amb una gota de llet va ser la primera imatge que vaig veure en la meua vida i ara resulta que està malament i és perillós”.

Què censuren les xarxes?

Dins de les “normes comunitàries” de Facebook i Instagram, i que tot usuari accepta a l'hora d'obrir un compte, hi ha un apartat destinat als “Nus i activitat sexual d'adults”, en què s'especifiquen quins són els elements prohibits.

La xarxa social assegura que, després de la successió de polèmiques com l'eliminació d'instantànies de dones que donen mamar, les polítiques relatives als nus s'han matisat amb el pas del temps. Hui dia “es poden compartir nus per molts motius, fins i tot com a forma de protesta, per a conscienciar sobre una causa o amb finalitats educatives o mèdiques”, apunten les normes comunitàries de la xarxa.

“Quan la intenció queda clara, permetem el contingut”, asseguren en Facebook, que expliquen: “Encara que restringim algunes imatges de pits femenins que inclouen el mugró, en permetem unes altres, incloses aquelles que representen actes de protesta, dones que donen el pit i fotos de cicatrius de mastectomies”.

També asseguren que estan permesos els “anuncis i imatges de ficció reconegudes o amb indicadors de ficció”, com seria el cas aplicat finalment per a admetre el cartell de Madres paralelas.

Com censura Facebook?

La revisió de contingut es fa mitjançant una combinació d'intel·ligència artificial i informes de persones per a identificar publicacions, imatges o altres continguts que infringisquen les normes. Encara que el gegant tecnològic nord-americà utilitza cada vegada més els algorismes per a control de contingut, encara es continua fent la revisió humana perquè l'algorisme no sempre l'encerta.

En les xarxes assenyalen que, tot usuari que no estiga d'acord quan una foto s'elimina, pot sol·licitar la revisió d'una decisió a Facebook i Instagram i si, després de la revisió, l'usuari continua sense estar d'acord amb la decisió, té la possibilitat de presentar una apel·lació davant del Consell Assessor de Contingut, un òrgan extern i independent que decideix si una foto censurada pot tornar a eixir a la llum.