"Dir amb aquest accent valencià que estàs nominat a millor àlbum de salsa és per estar més que orgullós"

La banda valenciana Plena 79 ha passat a la història per convertir-se en la primera orquestra europea que obté una nominació als Grammy Llatins. El pròxim 16 de novembre, en la gala que se celebra enguany a Sevilla, la gesta podria engrandir-se si acaben emportant-se l’estatueta en forma de tocadiscos fins al Cap i Casal.

Per a veure com van els nervis de cara a la cita hem parlat amb Carles Martín i Carlos Llidó, fundadors de la formació, que recorden els inicis. “Tenia com a il·lusió crear una banda que poguera estar en actiu a València”, rememora Martín. “Em vaig reunir amb Carlos Llidó i el vaig amenaçar”, bromeja. Però sembla que la tàctica li va funcionar, ja que finalment van fundar la banda ara fa set anys.

Per a la formació van pensar en un nom ple de significat: Plena 79. “79 perquè és l’any en què vam nàixer els dos, i Plena per un ritme porto-riqueny que porta aquest nom i per la lluna plena, un símbol de la ciutat de València”, explica Llidó.

"Hem trencat barreres i hem creuat fronteres, al mateix temps. Dir amb aquest accent que estàs nominat a millor àlbum de salsa és per estar més que orgullós", expressa Llidó.

El disc pel qual estan nominats, Tierra y Libertad —que, a més, és el primer que editen—, és un treball que crítica l'actualitat política en l'àmbit global i capta la diversitat sociocultural. "És important fer denúncies i fer-ho a través de la música", comenta Martín. Per la seua banda, Llidó explica que amb el tema que dona nom al disc van voler reflectir "la falta de consciència política i donar un missatge d'esperança".

Tampoc han volgut oblidar-se de la ciutat de València, a què reten homenatge en el tema "Tiene su guaguancó". Per deixar ben clar que la candidata als Grammy Llatins té arrels valencianes.