Nuestro hilo rojo, el projecte valencià que trenca mites sobre l’adopció a Espanya

El compte d’Instagram d’Óscar i Vicente conta les experiències de la parella com a pares adoptius

Entrevista a Vicente Molina, fundador de Nuestro hilo rojo

Quants anys dura un procés d’adopció? Quint cost té adoptar una xiqueta o xiquet? Quins requisits familiars o econòmics s’han de tindre per a poder adoptar? Si som una parella homosexual o una mare o pare solter, tindré més dificultats per aconseguir-ho? Aquests són només quatre dels incontables dubtes que els sorgeixen a les persones quan volen iniciar el tràmit de l’adopció d’un menor, un procés al voltant del qual circulen mites i estigmes. 

Amb l’objectiu d’acabar amb les idees preconcebudes sobre l’adopció i contar el dia a dia de la seua experiència personal, Óscar Lendínez i Vicente Molina van iniciar el projecte personal Nuestro hilo rojo. Es tracta d’un compte d’Instagram a través del qual la parella valenciana consciència els usuaris i usuàries i fa visible un procés que, en el seu cas, diuen, ha sigut meravellós. 

En una entrevista a À Punt Notícies, Vicente Molina ha explicat que volen també desestigmatitzar l’adopció de xiquets i xiquetes amb necessitats especials, opció per la qual ells van optar. “Volem obrir els ulls a les persones que se ceguen quan diuen que volen un menor, com més menut millor, o com més sa millor”, ha assegurat l’expert, que apunta que a la Comunitat Valenciana als xiquets o xiquetes prematurs ja se’ls considera amb necessitats especials. 

El mite fonamental al qual volen posar-li fi des de Nuestro hilo rojo és la connotació negativa que s’atribueix al terme 'adoptat'. “S’ha de parlar des del primer moment amb els més menuts, d’una forma natural, perquè no consideren que ser adoptat és roí”, ha manifestat Vicente, qui ha explicat l’anècdota que quan al seu fill, amb dos anys, li preguntava qui era adoptat, ell alçava la mà. “No tenia ni idea del que significava, però ho estava interioritzant”, afirma.

Llibre El viaje de mi hijo

Óscar i Vicente publiquen ara el seu segon llibre, El viaje de mi hijo, que narra a través de les il·lustracions de Sito Recuero la transició que va fer el seu fill des de la casa de la família d’origen a la llar d’acollida, i finalment a la família adoptiva. Aquest llibre, que ja està a la venda en llibreries i plataformes digitals, és una ferramenta amb què pares, mares o famílies d’acollida poden treballar amb aquells xiquets en transició. El cent per cent dels beneficis de l’obra van destinats a la Fundació Somiar Despert. 

Sobre les famílies d’acollida, Vicente ha valorat que són els “vertaders herois” de les infinites històries d’adopció, però ha lamentat que sovint les famílies definitives no mantenen contacte amb les famílies d’acollida. “Ser pare adoptiu significa acceptar tota la història dels teus fills. No naixen quan arriben a la teua casa, tenen un llibre de vida escrit i no s’ha d’esborrar”, explica.

“Ser pare no és un dret en absolut”

Preguntat sobre la legalitat i moralitat de la gestació subrogada, Vicente ha sentenciat que “ser pare no és un dret en absolut, el que sí que és un dret és que tots els xiquets, xiquetes i adolescents tinguen una família”. Segons dades de Creu Roja, el 2021 hi havia 50.000 menors en el Sistema de Protecció a la Infància a Espanya. “Hi ha milers de xiquets i xiquetes que esperen una família, i això és fonamental”, ha apuntat. 

Per a aquelles persones que vulguen fer el pas d’adoptar, l’expert els ha aconsellat que es formen durant tot el procés, que sàpiguen empatitzar amb la situació amb què arribarà el seu fill o filla i que aprenga a connectar amb el seu abandó. “Hem de saber entendre’ls”, conclou.

També et pot interessar