Noves restes de l'avantpassat de l''Homo sapiens' trobades al Marroc confirmen l'origen africà de l'ésser humà
Tres mandíbules i altres ossos aclarixen dubtes sobre l'evolució de l'espècie en una branca divergent de l'Homo antecessor d'Atapuerca
L'origen africà i no eurasiàtic de l'Homo sapiens està ara mateix més sustentat gràcies a la descripció i datació d'unes restes fòssils trobades en un jaciment de Casablanca, al Marroc), que aporten noves proves que l'Àfrica és el bressol de l'ésser humà. És en este continent, per tant, on se situarien els primers compassos de l'evolució humana.
Els científics creuen que l'últim ancestre comú entre els humans moderns, els neandertals i els homínids de Deníssova —anomenats així per les coves de Sibèria on van localitzar les restes— va viure fa entre 765.000 i 550.000 anys. La pregunta que quedava per respondre és on habitava.
Descobriments com l'Homo antecessor a la serra d'Atapuerca (Burgos), amb data de fa 800.000 anys, apuntaven al fet que este vincle ancestral s'havia produït a Europa. No obstant això, els fòssils marroquins descrits este dimecres en la revista Nature reforcen la teoria que l'homínid que va fer de nexe entre neandertals i sàpiens prové del nord d'Àfrica.
Les restes descrites són una mandíbula d'adult quasi completa, una segona meitat de mandíbula d'adult, una mandíbula infantil, nombroses dents i vèrtebres. Totes les desenterraren el 2008 en una cova coneguda en francés com a Grotte à Hominidés, al jaciment Thomas Quarry I de Casablanca. El territori que envolta la ciutat marroquina ha disposat de les condicions ideals al llarg de milers d'anys per a la conservació de fòssils i restes arqueològiques del plistocé.
Noves tecnologies per a la datació fòssil
Els investigadors han estudiat, mitjançant una moderna tecnologia denominada datació magnetoestratigràfica d'alta resolució, tant les restes fòssils com els sediments circumdants, i conclouen que corresponen a fa uns 773.000 anys, explica a EFE un dels autors, Asier Gómez, investigador de la Universitat del País Basc.
La clau, segons detalla l'expert a l'agència EFE, és que els fòssils de Casablanca són morfològicament diferents de l'Homo antecessor trobat a Atapuerca. Això implica l'existència d'una diferenciació regional entre Europa i el nord d'Àfrica des de finals del plistocé primerenc (fa entre 1,8 milions i 780.000 anys). Les restes de Casablanca mostren una mescla de trets antics, observats en espècies com l'Homo erectus, i d'altres moderns, que es troben en l'Homo sapiens i els neandertals. Això indica que corresponen al període en el qual els llinatges humans eurasiàtics i africans van començar a diferenciar-se a la fi del plistocé primerenc.
Ompli un buit clau
La trobada ha sigut ben acollida entre la comunitat que estudia la paleoantropologia a Espanya, líder a escala internacional. "Este estudi ompli un buit clau del registre africà just prop de l'interval en el qual la genètica situa la separació entre el llinatge que acabarà en Homo sapiens i el neandertal", assenyala Juan Ignacio Morales, investigador en l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.
"Els homínids de Casablanca podrien entendre's, en termes generals, com un equivalent africà de l'Homo antecessor, en el sentit que tots dos representarien formes evolucionades d'Homo erectus en dos extrems del Mediterrani en dates pròximes, amb una anatomia que combina trets primitius i moderns", declara l'investigador.
La diferència és que l'Homo antecessor d'Atapuerca mostra trets que el situen, en conjunt, més prop de la trajectòria neandertal eurasiàtica, mentre que Casablanca s'interpreta com més pròxim a les poblacions africanes que desembocaran en l'Homo sapiens", agrega Morales en una reacció a l'estudi.
La nova investigació —coincidixen veus expertes en este camp científic— reforça la idea que la diferenciació regional entre Europa i el nord d'Àfrica va començar en el plistocé primerenc i posa el focus al Magreb com a regió clau per a entendre eixa fase de diversificació.
