Mor María Dolores Pradera als 93 anys
La cançó popular espanyola perd la seua gran dama. Mor en la mateixa ciutat on va nàixer, Madrid.
La cantant i actriu espanyola María Dolores Pradera ha mort a Madrid als 93 anys.
La gran dama de la cançó va nàixer en 1924 a Madrid, però als sis anys d'edat va marxar a Xile amb la seua família i va tornar poc després a Espanya. Durant l'adolescència va viure la Guerra Civil espanyola i al seu terme va iniciar estudis de batxillerat que no va acabar per dedicar-se al món de la interpretació i la música.
En la dècada dels 40, Pradera va començar la carrera com a intèrpret amb pel·lícules com Yo no me caso (1944) o Los habitantes de la casa deshabitada (1946), però van ser els seus papers en Altar Mayor (1943) i Inés de Castro, on representava a Doña Blanca de Navarra, els que li van proporcionar prestigi i popularitat.
La data de 1947 va ser clau en la vida personal de la cantant i actriu, ja que va contraure matrimoni amb l'actor i escriptor Fernando Fernán Gómez, del qual es va separar deu anys després. Fruit d'aquesta relació, van nàixer els dos fills de la parella, Fernando i Helena.
Altres títols cinematogràfics destacats en els quals va participar són Espronceda de Fernando Alonso (1945), Embrujo (1946), María Antonia la Caramba (1950) i Niebla y sol (1951).
Pradera, però, també va explorar la representació teatral en diversos teatres d'Espanya i Mèxic, i participant en la companyia teatral de Carmen Carbonell i Antonio Vico. Especialment destacables, són les seues interpretacions en obres com Madre, el drama padre(1942) d'Enrique Jardiel Poncela, i la seua participació en representacions de textos clau de dramaturgs com Federico García Lorca i José Zorrilla. Posteriorment, Pradera es va convertir en l'actriu principal del Teatre Eslava de Madrid amb la versió de La Celestina, una obra amb la qual va acudir al Festival de Teatre de les Nacions a París.
El 1954 va passar a formar part del Teatre Nacional María Guerrero durant tres temporades, on va representar comèdies com El Rinoceronte, El Jardín de los cerezos i Soledad. Mentre, al Teatre Lara va representar Les tres perfectes casades d'Alejandro Cassona i el 1968 va interpretar Mariana Pineda de García Lorca, al Teatre Marquina de Madrid.
Els seus últims treballs al cinema van ser la pel·lícula Fortunata y Jacinta (1960) i La Orilla (1970), on l'actriu culminaria una progressiva retirada dels escenaris i de les pantalles per a centrar-se en el món de la cançó. No obstant això, María Dolores Pradera va patir una greu malaltia el 1984, per la qual va estar hospitalitzada, i que la va obligar a deixar els escenaris, fins que va reaparéixer el 1987, després de recuperar-se.
30 discos d'or
La música va ser l'altra gran activitat de María Dolores Pradera. En el seu debut el 1952 com a cantant en la boite d'Alazán, ja es va decantar per un estil que seria el seu senyal d'identitat musical, el gènere líric i folklòric. Prova d'això són els vora 30 discos d'or rebuts al llarg de la seua carrera.
Alguns dels temes que la van encasellar com a intèrpret musical de referència en l'estil folklòric són Fina estampa, Toda una vida, Quisiera amarte menos, El tiempo que te quede libre, Amarraditos, En un rincón del alma, Dos amores, Limeña, Amanecí en tus brazos, Son de la loma, 'Carino malo i Tú que puedes vuélvete.
En el disc María Dolores (1989), va col·laborar amb noms destacats de la música com José Carreras I Paloma San Basilio. Altres àlbums destacables són A mis amigos, Entrañable (1990), Por Derecho (1992) i Toda un vida (1994), i en este últim el gènere del bolero.
Entre els seus últims treballs, es troben diverses col·laboracions amb cantautors com Joaquín Sabina o la cantant canària Rosana i el seu últim àlbum, Al cabo del tiempo , el va realitzar amb la participació del grup Los Sabandeños.
Pradera va dotar la seua música d'un biaix internacional, com demostren la multitud de gires musicals que va realitzar per Llatinoamèrica, com en el cas de20 Años México (1993) que li va proporcionar un gran èxit en aquest país.
Premis a una carrera
María Dolores Pradera va aconseguir nombroses distincions en reconeixement a la seua tasca artística, com a prova la concessió de la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball atorgada pel l Consell de Ministres a l'abril de 2001. També va rebre aquest mateix any el Premi Homenatge de la indústria discogràfica dels Premis Amic.
A més, la prestigiosa cantant i actriu va rebre el Premi Nacional de Teatre, la Medalla de Belles Arts i el Premi Lara (1992), la Medalla d'Or de Madrid al Mèrit Artístic (1987) i el Premi Orquídia (1993).
Adéu a una "gran dama de la cançó"
Els reis s'han sumat aquest dimarts a les mostres de dol per la mort de la cantant i actriu María Dolores Pradera amb un "adéu emocionat a una gran dama de la cançó". En Twitter, la Casa Reial ha fet públic un missatge en record de l'artista madrilenya: "ens queda el record de María Dolores Pradera, enamorada de la música iberoamericana, pont entre cultures, una vida dedicada als escenaris".
Un altre dels missatges és el del president de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), José Miguel Fernández Sastrón, ha assenyalat que la mort de María Dolores Pradera és "una pèrdua molt important" per a la família dels autors i "un exemple a seguir per a generacions contemporànies".
