Mor als 88 anys el britànic David Hockney, un dels artistes més influents i cotitzats
L'exposició permanent del centre Hortensia Herrero de València acull una de les instal·lacions de Hockney, referent de l'art pop i un dels artistes més cotitzats del moment
Ha mort David Hockney, un dels artistes britànics més influents del segle XX i XXI. El decés l'ha comunicat la seua publicista, que no ha informat de les causes. Tenia 88 anys. L'anglés (Bradford, 1937), que va iniciar-se en l'expressionisme abstracte, acabaria convertint-se en un referent de l'art pop. Ha cultivat disciplines com la pintura, però també ha sigut escenògraf, impressor i fotògraf britànic.
Per a la posteritat deixa obres com la icònica The Splash, o Retrat d'un artista (Piscina amb dues figures) que la casa de subhastes Christie's va vendre per 79 milions d'euros, consagrant-lo com l'artista viu més car del món. L'exposició permanent del centre Hortensia Herrero de València acull una de les instal·lacions de Hockney.
"No et jubiles fent això, simplement ho fas fins que caus", va explicar Hockney en una entrevista recent a la BBC, preguntat sobre la hiperproductivitat, que a penes va disminuir en els últims anys. "Crec que has de treballar cada dia, jo ho faig", va explicar el britànic, que havia incorporat a la producció artística la mateixa ètica de treball que va assumir des de jove els dos anys de prestació substitutòria del servici militar, quan s'alçava a les 06:00 h per a treballar en hospitals.
Un artista destacat per l'ús del color, nascut a la foscor gòtica del nord d'Anglaterra
De pare comptable i mare metodista devota, Hockney és va rebel·lar contra les convencions de l'Anglaterra de la dècada dels 60 del segle passat, amb referències evidents sobre l'homosexualitat en les seues primeres pintures abstractes; una època en què l'amor a persones del mateix sexe es castigava amb la presó. Després de traslladar-se a Londres per a continuar els seus estudis (1959), va viure un ascens meteòric dins del moviment del pop art britànic i es va convertir, a poc a poc, en una figura pública: tant per les seues pintures com per la pròpia imatge, (ulleres de muntura gruixuda, cabells tintats amb peròxid, jaqueta daurada brillant), cosa que el va convertir en un símbol dels Swinging Sixties de la Gran Bretanya.
Temps després, va decidir canviar els cels ennuvolats d'Anglaterra per la paleta de colors de Califòrnia. Amb els diners que va reunir de la venda de la seua primera obra, va visitar Nova York al 1961, on es va fer amic d'Andy Warhol. Tres anys més tard es va instal·lar a la costa oest dels Estats Units, d'on prové bona part de la seua producció més reconeguda. "Vaig pensar que la gent que produïa esta obra havia de viure en color, així que vaig anar a buscar-la" [...]. "Havia passat els primers vint anys de la meua vida a la foscor gòtica del Nord. Ací em sentia lliure", afirma en la biografia que va escriure el crític i amic Peter Adam.
Els quadros de piscines i homes nus a les dutxes es van convertir en icones d'un estil de vida assolellat que va documentar amb pintura acrílica lluminosa. A mesura que es feia major i la vida es tornava més domèstica, els gossos van substituir els homes en l'obra d'Hockney, en un moment en què molts dels seus amics morien de sida.
A finals de la dècada de 1990, va centrar-se en els paisatges de Yorkshire, al nord d'Anglaterra, coincidint amb els viatges per a visitar sa mare. Acabaria passant una dècada capturant l'essència dels boscos, camps i camins de la regió, després d'instal·lar-se a una localitat del mar del Nord. Va ser el període més productiu de tota la seua carrera, ja que s'afanyava a capturar escenes que, segons ell, canviaven més dràsticament amb les estacions que les de Califòrnia.
