Màxim Huerta guanya el premi Fernando Lara de novel·la

Adiós, pequeño narra la relació entre una mare i un fill en una família en la qual "el silenci és la solució de tot"

Màxim Huerta acompanyat pel directiu de l'editorial Planeta, Fernando Lara, després de rebre el Premi Fernando Lara de Novel·la
Màxim Huerta acompanyat pel directiu de l'editorial Planeta, Fernando Lara, després de rebre el premi Fernando Lara de novel·la / Efe / Raul Caro

L'escriptor i presentador d'À Punt Màxim Huerta ha guanyat la XXVII edició del premi de novel·la Fernando Lara, dotat amb 120.000 euros, amb la novel·la titulada Adiós, pequeño, que conta la relació entre una mare i un fill en una família en la qual "el silenci és la solució de tot".

Com és tradicional, el premi es va lliurar durant la celebració d'un sopar de gala en els Reales Alcázares de Sevilla, al final de la qual, Huerta es va mostrar emocionat i davant de tots els assistents i fent ús del micròfon va telefonar sa mare per a donar-li la notícia i després demanar-li afectuosament que se n'anara ja al llit.

Després de rebre el premi, Màxim va explicar als periodistes que sa mare no podrà llegir la novel·la perquè "ja ha començat a diluir-se" i que, no obstant això, en els tres anys que li ha portat escriure-la ella ha sigut la seua principal font d'informació.

L'autor va sorprendre a tots en dir que la primera frase la de la novel·la guanyadora és que sa mare hauria sigut més feliç si ell no haguera nascut, després de la qual cosa ha afirmat sobre la seua labor com a escriptor que "vindran altres novel·les, però cap serà com aquesta; és la novel·la de la meua vida, la que sempre recordaré".

"No vaig escriure aquesta novel·la per a publicar-la, sinó perquè necessitava escriure-la per a mi mateixa; i eixa llibertat és la que també em va fer portar-la a bon port", assegurà el també presentador del programa Bona vesprada.

A la pregunta sobre el més sorprenent que li va contar sa mare ha respost: "El més sorprenent està en la novel·la, i també és el que més m'ha sorprés a mi com a escriptor i com a fill".

A la pregunta de si després d'haver escrit Adiós, pequeño s'ha sentit alliberat, ha contestat negativament, adduint que no es pot recuperar res del que ja ha passat, mentre que sobre el material autobiogràfic que ha emprat ha afirmat categòric que "en el moment en què està publicat, tot és ficció".

Huerta ha descrit la novel·la guanyadora com "un comiat", encara que també ha assegurat que abasta diverses generacions, amb fets que van des de 1937, any del naixement de sa mare, fins a l'actualitat, i sobretot de la generació de "els nostres pares", que van viure "en altres escenaris, amb altres possibilitats i altres pors".

La novel·la, que el seu autor ha definit també com "molt orgànica", conta la vida de diverses generacions d'una mateixa família i incideix en "els secrets guardats per la família".

També ha assenyalat que la novel·la no li la dedica a ningú, una circumstància de la qual ha dit que s'entendrà quan es llija el llibre.

Adiós, pequeño arribarà a les llibreries el 15 de juny, i ha competit pel premi amb altres 364 obres.

També et pot interessar