La Marilyn Monroe de Warhol, el quadre més car de la història
Es preveu que la serigrafia del mestre del pop assolisca els 200 milions de dòlars quan isca a subhasta. Analitzem les repercussions de la mercantilització de l’art des de les entranyes de l’IVAM
Una de les pintures que Andy Warhol feu per a l’artista Marilyn Monroe, que només inclou el seu rostre, es convertirà aquest dilluns en el quadre més car de la història. Eixirà a subhasta en la casa Christie’s de Nova York i s’estima que pot assolir els 200 milions de dòlars.
Andy Warhol, creador d'una producció fecunda i un dels artistes més icònics de l'art pop, farà aquest dilluns, de nou, història per un dels retrats que va fer amb una altra icona, Marilyn Monroe. El valor previst és de 200 milions d'euros, una xifra que fins ara mai s'havia pagat per un quadre. Creat el 1957, és un dels màxims exponents de l'art popular.
Fugint de l'exclusivitat fundacional, l’obra de Warhol ha acabat sent un article de luxe generat pel capitalisme salvatge. El mercat de l'art ha santificat el pop i, en aquest 2022, el que més cotitza és Andy Warhol.
En l’Institut Valencià d’Art Modern, l’IVAM, de València es conserva la col·lecció més gran d'art pop de tot Europa. La directora, Núria Enguita, apunta que “molts moviments que han sigut populars, fins i tot de resistència a la mercantilització, han acabat en el mercat”. Sovint, a més, a preus astronòmics.
Exposicions irrepetibles
De fet, el mercat de l'art ha posat de manifest que la distància entre el valor artístic i el monetari s'estira com el xiclet. Per això, Enguita explica que “moltes col·leccions que s’han fet en els museus, sobretot en els museus públics, no es podran fer mai més pels preus que han assolit les obres de determinats artistes”. Determinades obres d’artistes cotitzats amb el pas dels anys queden fora de la capacitat de compra dels museus públics.
El museu valencià d’art modern, posseïdor de la col·lecció d'art pop més important de tot Europa, conserva dins de les seues cambres cuirassades obres de Rauschenberg, l'Equip Crònica, o Hamilton, creadors que han posat firma a un fenomen artístic que ha sorgit de la revolució de masses i que s’han convertit en el primer terç del segle XXI en un actiu segur inavaluable.
