Marilyn Monroe, cent anys del mite de Hollywood que continua sent icona cultural mundial
Una exposició a Los Angeles revisa el llegat de l'artista amb objectes personals mentre el centenari del seu naixement reactiva l’interés per la seua figura i obra
Cents anys després del seu naixement, l'1 de juny del 1926, Marilyn Monroe continua sent una de les grans icones del cinema i de la cultura popular del segle XX, una figura que va traspassar la pantalla per a convertir-se en símbol universal de la fama, la bellesa i les seues contradiccions.
Nascuda com a Norma Jean Mortenson a Los Angeles, la seua imatge pública com a sex symbol poc tenia a veure amb la realitat personal d’una dona marcada per una infància difícil, problemes de salut mental, depressió i addiccions.
Monroe va morir el 1962 amb només 36 anys, en circumstàncies que els forenses van atribuir a una possible sobredosi accidental o suïcidi, en un context de deteriorament emocional i consum d’alcohol i fàrmacs.
Segons un estudi publicat el 2023 en la revista Clinical Neuropsychiatry, l’actriu presentava un quadre compatible amb trastorn maniacodepressiu, ansietat, insomni i conductes autolesives, tal com recull una crònica d'EFE d'Alicia García de Francisco.
Norma Jean es convertix en Marilyn
Filla de mare soltera, Gladys Baker, i criada entre cases d’acollida i institucions, va patir abusos en la infància. Amb 16 anys es va casar amb Jim Dougherty, matrimoni que va acabar quatre anys després.
Posteriorment, va començar a treballar com a model i aquelles primeres fotografies van atraure l’atenció de la indústria de Hollywood. Després d’una audició, va firmar amb 20th Century Fox. Va ser aleshores quan va adoptar el nom artístic de Marilyn Monroe, combinant el cognom matern i el nom de l’actriu Marilyn Miller.
El 1949 va protagonitzar una sessió fotogràfica nua que anys després la revista Playboy va convertir en fenomen mundial, en paral·lel a l’inici de la seua relació amb el jugador de beisbol Joe DiMaggio, amb qui es va casar en el 1954 i es va divorciar només nou mesos després.
De ‘Niagara’ a 'Ningú no és perfecte'
El seu ascens a l'estrellat va començar amb títols com Niagara (1953) i es va consolidar amb Els senyors preferixen les rosses (1953) i La temptació viu a dalt (1955), on es va immortalitzar la icònica escena del vestit blanc al metro. Tot i l’èxit, cada vegada eren més freqüents els problemes en els rodatges: retards, absències i tensions amb els estudis que van alimentar la seua fama de “conflictiva”.
Malgrat això, va intentar consolidar-se com a actriu dramàtica amb Bus Stop (1956), i en esta etapa es va casar amb el dramaturg Arthur Miller, amb qui va viure un període de més estabilitat. El mateix Miller la va descriure com una dona “intel·ligent, encantadora i amb gran sentit de l’humor”, però marcada per la paranoia i la sensació constant de ser explotada.
La seua consagració artística va arribar amb Ningú no és perfecte (1959), considerada una de les millors comèdies del cinema, i posteriorment amb Vides rebels (1961), el seu últim gran treball.
Un final interromput i un mite que creix
En 1962 va començar a rodar Something’s Got to Give, però el projecte es va interrompre per problemes de salut i absències en el rodatge. De fet, pocs mesos després va morir. Aquell mateix any havia protagonitzat una de les seues aparicions més recordades cantant “Feliç aniversari” al president John F. Kennedy.
La seua mort va interrompre una evolució artística que apuntava cap a papers més complexos, però també va alimentar un mite que no ha deixat de créixer.
Un llegat que traspassa el cinema
Més enllà de la seua filmografia, Marilyn Monroe ha esdevingut símbol cultural reinterpretat per l’art, la literatura, la música i la moda. Andy Warhol la va transformar en icona del pop art, i des d’aleshores la seua imatge ha sigut recreada infinitat de vegades.
Referències en pel·lícules, videoclips, publicitat i exposicions han mantingut viva la presència de l'artista, convertint-la en un codi visual universal sobre la fama i la fragilitat, segons conta una crònica de Celia Sierra per a EFE.
Una exposició revisa el seu llegat
Amb motiu del centenari, el Museu de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Los Angeles acull l’exposició "Marilyn Monroe: Hollywood Icon", una mostra que reunix objectes personals, correspondència, vestuari original i materials de rodatge.
La proposta permet aprofundir en la construcció del seu personatge públic i en la diferència entre Norma Jean i la icona Marilyn a través de peces vinculades a pel·lícules com Niagara o Bus Stop, així com documents íntims que en reflectixen la trajectòria vital i professional, segons una crònica per a EFE de Mikaela Viqueira.
Produccions recents com Blonde (2022), interpretada per Ana de Armas, o diversos documentals han reobert el debat sobre la figura i la complexa vida interior de Marilyn.
Un segle després del seu naixement, Marilyn Monroe continua sent molt més que una estrella de Hollywood: representa un mite cultural global que encara hui seguix redefinint-se en cada generació.
