Mantellina, justacòs o faixa: quan s’ha de dur cada peça de la indumentària de les Fogueres?
À Punt entra en el taller d’una indumentarista per a conèixer els minuciosos detalls dels trages que homes i dones de la festa lluiran aquesta setmana
Vestit del segle XVIII o vestit de nóvia alacantina, quan es pot dur cadascun? Com ha de ser exactament la mantellina de nóvia alacantina? I la faixa dels homes, quin origen té? Són només algunes de les preguntes que es plantejaran aquesta setmana visitants i curiosos de la rica indumentària de les Fogueres. Per això, À Punt ha volgut donar resposta a aquestes preguntes amb l'ajuda d'una indumentarista especialitzada.
Al trage del segle XVIII femení, tant el de mudar com el de diari, no li pot faltar el cosset o justacòs, el mocador de pit, el guardapeu i el davantal són els elements bàsics per als vestits del segle XVIII. Ara bé, la principal diferència entre els dos radica en els teixits amb què estan confeccionats.
En el cas del vestit de mudar, està fet de teles més riques i brodats de cadeneta amb lluentó, mentre que els de faena tenen en el davantal un element imprescindible, com diferencia la indumentarista Conchi Beneyto. És per aquesta raó que les dones es posen el vestit de mudar per a les desfilades i l'ofrena.
Per contra, el vestit de diari o de faena, com es coneix popularment l’altre vestit del segle XVIII se sol dur en cercaviles o altres actes menys formals. "És més lleuger i més fresc", apunta Beneyto.
Pel que fa a la indumentària masculina, també segueix els cànons de la moda del segle XVIII. En aquest abillament no poden faltar els saragüells o calçons, el jupetí, la camisa, el mocador i, per descomptat, la faixa, com destaca la indumentarista alacantina. "Recordem que en el segle XVIII no hi havia gomes, per tant, la faixa compleix una funció doble. D’una banda, subjectar el pantaló i, d’una altra, protegir les lumbars", adverteix Conchi Beneyto.
El que marcava la diferència entre els dos vestits masculins del segle XVIII eren els teixits: "Per a diari, llanes i cotó, i per a mudar, tafetans, rasos i altres teixits més rics", indicava Beneyto.
La mantellina és l’element diferenciador de la resta de festes. La d’Alacant es rissa al voltant del cap
Ara bé, si en la indumentària de les Fogueres hi ha una peça identitària és la de nóvia alacantina, del segle XX, que porta un cosset i un davantal negre sobre falda molt acolorida. Com a complement, les foguereres porten una mantellina artesanal única, que només les mans dels artesans d’Alacant saben fer.
"És l’element diferenciador de la resta de festes de la Comunitat Valenciana i de la resta d’Espanya. La d’Alacant es rissa al voltant del cap, es formen una sèrie de canutets", detalla la indumentarista.
Aquesta mantellina, de randa o tul, té forma de triangle, com detalla la Federació de Fogueres en el seu web. D’acord amb els detalls que aporta l’organisme fester, sols va rissada en la part davantera, on es formen entre cinc i set canutets.
"Respecte al llarg, el pic posterior no arribarà fins a la cintura, caurà a l'altura del muscle, i els pics davanters no sobrepassaran la cintura", puntualitzen des de la Federació. Ara bé, aquesta mantellina només està reservada per a les màximes representants de cada comissió i per a les belleses del foc.
Un monyo únic al cap
A més d’aquest element tan identitari, els complements de la nóvia alacantina no són menys especials. Les dones que llueixen aquest trage porten calcetes fins al genoll, sinagües i, per descomptat, les joies, la pinta i el rascamonyo per a subjectar un únic monyo. Això, sense oblidar el ventall, que forma part del vestit i ajuda a suportar millor la calor de final de juny.
