Línia XYZ, 150 quilòmetres de trinxeres i búnquers convertits en una ruta turística de la memòria històrica

És la línia defensiva més llarga construïda durant la Guerra Civil, i pretenia frenar l’avanç de Franco cap a València.

Búnquer de la ruta XYZ a Nules, la Plana Baixa
Búnquer de la ruta XYZ a Nules, la Plana Baixa

La Línia XYZ, que durant la Guerra Civil va servir com a defensa republicana contra l'atac de l'exèrcit franquista, es transformarà, huitanta anys després, en una ruta turística cultural que permetrà els visitants recórrer els 150 quilòmetres de trinxeres i búnquers a peu o en bicicleta ( liniaxyz.com). Es tracta d'una nova ruta anomenada Línia XYZ, un nou producte de turisme cultural lligat al patrimoni bèl·lic i a la memòria històrica amb què es pretén fer valdre l'episodi històric de la Batalla de Llevant. 43 ajuntaments, mancomunitats, diputacions i la Generalitat estan implicats en aquest projecte.

La ruta turística està impulsada per l'Agència Valenciana de Turisme (AVT), la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), i el grup d'Història Local i Fonts Orals de la Universitat Jaume I de Castelló. El projecte s'ha abordat des de l'àmbit acadèmic per a concretar els elements que integren la Línia XYZ, mentre que la FVMP està treballant amb els municipis que formen part de la xarxa per a catalogar les construccions i establir un mapa d'execucions en matèria de protecció, recuperació i rehabilitació del patrimoni que la conformen. Finalment, en una segona fase, l'AVT s’encarregarà de realçar el nou producte cultural, i instal·larà senyals en les sis rutes de la memòria que conformen el projecte per a poder visitar-les a peu o en bicicleta.

Aquesta és la línia defensiva més llarga de la història d’Espanya, i va ser construïda durant la Guerra Civil, en la Batalla de Llevant, per a frenar l’avanç de Franco cap a València. La Línia XYZ, també coneguda com a Línia Matallana, en honor al coronel que dirigia els exèrcits que la van construir, es va planificar el 3 de maig de 1938 per una comissió presidida per Tomás Ardid.

Es tracta d'un sistema de defensa format per trinxeres i fortificacions que van construir més de 14.000 persones durant 11 mesos, i on es van enfrontar mig milió de soldats, uns 220.000 del bàndol republicà, i 260.000 del franquista. La línia defensiva comprenia 42 municipis valencians en cinc comarques, 40 dels quals estan a Castelló, i s'estenia des d'Almenara, a la Plana Baixa, fins a Santa Cruz de Moya, a la demarcació de Conca. La línia ressegueix les crestes de les muntanyes adjacents al mar, com ara la serra d'Espadà, la del Toro i Javalambre.

Des del grup d'Història Local i Fonts Orals de l’UJI, l'historiador Alfredo Fornàs destaca que un dels elements constructius més característics d'aquesta línia defensiva va ser el búnquer-trinxera, un refugi dins de les mateixes trinxeres que permetia els soldats eixir i ocupar la posició de trinxera, i alhora frenar l'avançament franquista de la infanteria. Una obra que estratègicament va funcionar molt bé.

Origen del seu nom

Hi ha dues teories per a explicar el nom d’aquesta línia defensiva. La primera conta que portava les tres últimes lletres de l’abecedari perquè, tot i que no va ser l’última, era la línia defensiva definitiva per a frenar l’avanç franquista cap a València, el lloc escollit per a presentar la gran batalla, ja que era el lloc ideal per a neutralitzar la superioritat de l’aviació i de l’artilleria de l’exèrcit rebel, com així va ser. L’altra teoria diu que les tres lletres fan referència a les tres dimensions (altura, longitud i profunditat), ja que realment no era una única línia defensiva, sinó un cinturó defensiu en profunditat, format per una sèrie de línies de fortificació, algunes de les quals estaven molt reforçades.

També et pot interessar