L’AVL demana que no es faça un ús partidista de la llengua de cara a les pròximes eleccions

La presidenta de l’acadèmia insta els partits polítics a enfortir l’ús de la llengua i proposa augmentar el nombre de funcionaris capacitats en valencià

Imatge d'arxiu de la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó
Imatge d'arxiu de la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó / À Punt NTC

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha fet una crida aquest dimecres a les formacions polítiques perquè presenten les propostes lingüístiques que consideren oportunes i ajuden a enfortir l’ús de la llengua. La presidenta ha demanat als partits, atesa la pròxima celebració de les eleccions autonòmiques i municipals, que no facen un ús electoralista del valencià. Segons Cantó, l'Acadèmia es va crear per a "sostraure del debat partidista un bé, la llengua, que és patrimoni de tots nosaltres i el tret més rellevant que ens identifica com a poble". 

Cantó ha recordat que "les institucions estan obligades a garantir els drets lingüístics de les persones". Això implica que "hem de poder viure amb naturalitat en valencià en l'àmbit de la sanitat, de l'escola, dels ajuntaments, de la Generalitat i de la resta d'administracions públiques".

La presidenta de l'AVL ha fet les declaracions durant l’obertura del curs acadèmic de l’ens normatiu del valencià i acompanyada de la resta d’acadèmics de la institució. "La millor manera per a garantir aquests drets és que les institucions públiques disposen de funcionaris capacitats lingüísticament", ha dit en la intervenció.

L’esmena als 40 anys de l’Estatut d’Autonomia, ha portat la presidenta a ressaltar que el valencià és un dels pilars bàsics de l’autogovern. “Al final, som allò que hem heretat dels nostres avantpassats i transmissors d'un llegat cultural i lingüístic valuosíssim per a les generacions futures", ha defensat.

La presidenta ha demanat als partits, en vista a la pròxima celebració de les eleccions autonòmiques i municipals, que no facen un ús electoralista del valencià. Segons Cantó, l'Acadèmia es va crear per a "sostraure del debat partidista un bé, la llengua, que és patrimoni de tots nosaltres i el tret més rellevant que ens identifica com a poble". 

Cantó ha mostrat l’agraïment i la seua confiança en la societat, i especialment en aquells que estimen el valencià. "Cada dia veiem que la societat respon, respecta la institució i ens reconeix”, ha remarcat.

La importància d'arribar a les noves generacions

En l’acte institucional, celebrat al saló d’actes del monestir de Sant Miquel dels Reis, els acadèmics també han volgut donar a conéixer el treball "constant i permanent, i moltes vegades, desgraciadament, desconegut" de la mateixa Acadèmia i els reptes que es posa per davant. "Hem d'assegurar-nos que sabem arribar a les noves generacions, que sabem animar-les. Ens hem d'acostar a ells perquè són els que ens asseguraran que el valencià té un futur", ha emfatitzat.

Homenatge als autors i escriptors en l'exili

De l’activitat de l’Acadèmia, la secretaria de la institució, Immaculada Cerdà, ha destacat els canvis en la seua junta de govern, l’adaptació del Diccionari normatiu valencià i el “gran acolliment” dels actes celebrats al voltant dels escriptors Joan Fuster i Carmelina Sánchez, i ha recordat que el 2023 homentjaran els autors i escriptors en l’exili. 

L’acte institucional ha donat pas a un espectacle de dansa Fuster. Diccionari per a cossos, de la companyia Hort-Art, a càrrec d'Àlex Guerra i Pere Bodí, que uneix el ball amb el pensament i el discurs de l’erudit valencià. 

També et pot interessar