L’arxiu audiovisual de la Radiotelevisió Valenciana, un testimoni de la societat

Totes les imatges i sons que la radiotelevisió pública grava i emet cada dia són testimoni de la societat valenciana i també un patrimoni que cal conservar. Una tasca que fan els documentalistes d’À Punt i que cal recordar aquest divendres, en el Dia del Patrimoni Audiovisual.

Per les mans dels professionals fa anys que passa tot allò que s’ha narrat en els mitjans de comunicació públics. Analitzen cada gravació, la cataloguen i l'han guardada en 280.000 cintes. Ara bé, des de fa una dècada ja es treballa en digital, i totes aquestes històries han canviat de format a correcuita mentre es lluita contra l'obsolescència dels equips.

 “La dinàmica en la qual ens movem és de 3.000 i 4.000 hores a l’any. Tenint en compte que tenim ja unes 70.000 hores en digital, en deu faltar la meitat per a digitalitzar. Però si no tenim els recursos humans, tot el material es perdrà”, assegura la cap de documentació de Radiotelevisió Valenciana, Lola Alfonso. 

I això es fa en les instal·lacions de la radiotelevisió pública valenciana, dia i nit. Cada professional pot digitalitzar unes 35 hores cada jornada, moment en el qual la informació de les cintes passa al gran cervell del departament. Un robot, que té dins un miler de cintes de dades, guarda la història audiovisual. “Estem conservant magnetoscopis perquè ja no se'n fabriquen. La tecnologia de les cintes no existeix i hem d’afanyar-nos perquè acaben convertint-se en fitxers”, afegeix Lola. 

Aquest arxiu és de tots els valencians, el que mostrarà com som ara a les futures generacions i que reclama poder incorporar-se al futur Arxiu Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que encara és una quimera.