L'arquitecte japonés Shigeru Ban, premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia 2022
Ha dedicat gran part de la seua trajectòria a construir habitatges d'emergència per a allotjar persones afectades per catàstrofes naturals
L'arquitecte japonés Shigeru Ban (Tòquio, 1957), conegut per emprar en els seus edificis materials inusuals com el paper o el cartó i per promoure una "arquitectura solidària" per a persones sense llar, ha sigut reconegut aquest dijous amb el premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia 2022. Al prestigiós guardó, l'últim dels huit que concedeix anualment la Fundació Princesa d'Astúries, hi optaven enguany 36 candidatures procedents de 17 països.
El veredicte del jurat s'ha fet públic aquest dijous a Oviedo. Fundador de l'ONG Voluntary Architects Network (VAN) —amb la qual ha construït habitatges en zones afectades per desastres a Haití, el Japó, la Xina, l'Índia, Turquia, Itàlia i Filipines—, Ban veu l'arquitectura com una manera de millorar la societat i ha fet de la construcció amb materials assequibles la seua senya més identitària. Aquest treball solidari a l'hora de proporcionar refugi en condicions dignes a persones en situació precària per ser víctimes d'emergències socials i naturals o situacions de conflicte l'han convertit en guanyador del premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia 2022.
Considerat el gran activista de l'arquitectura per la premsa especialitzada, Shigeru Ban ha aconseguit prestigi internacional per ser capaç de donar respostes ràpides i eficaces en forma de refugis i habitatges temporals a situacions extremes i devastadores provocades majoritàriament per catàstrofes naturals. Aquestes respostes es materialitzen en dissenys d'alta qualitat, concebuts a base de materials no convencionals i reutilitzables, i en construccions en les quals la privacitat i l'estètica són factors importants perquè, en opinió de Ban, contribueixen a millorar l'estat psicològic dels habitants.
Amb cartó, Ban idea cilindres que, després de rebre un tractament amb poliuretà, constitueixen una sòlida base per a alçar estructures amb un cost mínim, com va fer en prototips de cases temporals per a acollir refugiats a Ruanda després del genocidi de 1994, o a Kobe (el Japó) després del terratrémol de 1995. Ha utilitzat el mateix sistema per a la construcció d'espais de privacitat per als refugiats ucraïnesos a la frontera amb Polònia durant la crisi provocada per la invasió russa.
Pioner en els anys 80 de la consciència ecologista i la sostenibilitat, en l'actualitat estudia la possibilitat de substituir les estructures d'acer per la lleugeresa i resistència de la de fibra de carboni, que facilitarien el transport, emmagatzematge i muntatge.
El Princesa d'Astúries de la Concòrdia està destinat a distingir "la labor de defensa i generalització dels drets humans, del foment i protecció de la pau, de la llibertat, de la solidaritat, del patrimoni mundial i, en general, del progrés de la humanitat".
