El Jayan de Xàbia: 64 anys de cinema a la Marina Alta
Aquest cinema familiar sobreviu principalment gràcies als residents britànics, que són els més fidels, com Nina Davies i Lynn Bruce
Ens trobem a mitjan vesprada d’un dia càlid d’agost a prop de la platja de la Grava, al port de Xàbia (Marina Alta). Un establiment històric comença a preparar-se per a obrir, com cada dia, les portes. El vestíbul augura el que més tard confirmarà l’experiència: una tornada a l’ambient dels anys vint amb un estil retro, l’essència d’un negoci familiar com els d’abans.
A la taquilla del cinema, Antonio Català prepara l’ordinador per a la sessió de les set de la vesprada, i ja són moltes dècades fent-ho. Demana a un dels sis fills que té que el substituïsca mentre ens atén i amb una veu dolça bromeja sobre la idea de jubilar-se. “Ja em toca”, riu.
La història del Cine Jayan és un relat digne d’un guió cinematogràfic. El protagonista, el llegat de Jaime i Angelita, una família de forners que es van traslladar a Xàbia abans de la Guerra Civil. L'any 1958 es van llençar a l'aventura d'obrir una terrassa per a projeccions a l'aire lliure durant l'estiu en el lloc de l'actual Cine Jayan. Setze anys després, una de les filles, Immaculada, es va fer càrrec del negoci juntament amb el seu marit, Antonio.
A Antonio, als 78 anys, no li costa fer memòria per a reviure un dels períodes més difícils que ha travessat el sector. La dècada dels 80 va significar la mort de molts cinemes a l'estat espanyol. També la pandèmia els ha colpejat durament: “Hi ha clients que no han tornat a vindre, em conten que tenen por i que encara no se senten segurs”, afirma Català. A més, les plataformes digitals han suposat un abans i un després en la manera de consumir cultura. “No és el mateix veure una pel·lícula sol que contagiar-te de les emocions i els sentiments de la gent del teu voltant, veient-la en una gran pantalla” diu Català amb un to entusiasta.
Però el ben cert és que aquest dilluns 22 d'agost, el Cinema Jayan complirà 64 anys projectant pel·lícules cada dia. “Els caps de setmana solem projectar pel·lícules més comercials doblades, perquè ve molta gent local. Però entre setmana, el públic més assidu és el britànic que busca el cinema d’autor i en versió original", apunta Català.
La fidelitat de la colònia britànica d'expats
Per això, aquesta no és solament la crònica d’un negoci familiar, sinó el relat de com un cinema de poble ha sobreviscut gràcies a la nombrosa colònia britànica que resideix a Xàbia. “Podem dir que el cine es manté gràcies al veïnat britànic, és gent molt fidel que acudeix al cine periòdicament”, confirma Català.
Nina i el seu marit es mudaren a Xàbia l'octubre de 2003. A Cardiff, el seu poble natal de Gal·les, vivia prop de diversos cinemes que projectaven pel·lícules estrangeres amb subtítols en anglés i quan va conéixer el cinema Jayan ho va tenir clar i afirma: “és un dels meus llocs preferits al món, ens va enamorar immediatament”. Molts dels amics que van fer també estimaven el cinema, per això es va convertir ràpidament en part de la seua vida social i se sent “molt afortunada de viure en una ciutat on el cinema està dirigit per persones que el coneixen i l'estimen i que s'asseguren tindre les pel·lícules d'interés per a la seua audiència multicultural”.
Lynn Bruce i la seua família, de la localitat anglesa de Stoke-on-Trent, viuen tot l’any a Benitatxell. L’ambient acollidor i familiar del Jayan els fa sentir còmodes i “com si retrocedirem en el temps a quan els cinemes eren negocis familiars i es preocupaven per l'experiència dels seus clients”. L’essència pròxima i íntima que proporcionen encara hui, més de seixanta anys després sedueix la família de Lynn. De fet, assegura que “la parella que dirigeix el cinema et fan sentir com un membre més de la família”.
Amb aquesta barreja cultural i familiar, ja és l’hora d'apagar llums, desconnectar els telèfons mòbils i gaudir del cinema en la pantalla gran.
