Guillermo Martínez guanya el Premi Nadal amb 'Los crímenes de Alicia'

El 51 Premi Josep Pla de prosa en llengua catalana ha recaigut en l'escriptor i dramaturg Marc Artigau per la novel·la 'La vigília'.

Els escriptors Guillermo Martínez i Marc Artigau durant l'entrega de premis
Els escriptors Guillermo Martínez i Marc Artigau durant l'entrega de premis / Andreu Dalmau (Efe)

L'escriptor i matemàtic argentí Guillermo Martínez ha guanyat aquesta nit la 75 edició del Premi Nadal amb la novel·la Los crímenes de Alicia, una espècie de seqüela de la seua obra anterior Los crímenes de Oxford, que el director Álex de la Iglesia va dur al cine.

La novel·la, seleccionada entre un total de 343 i que arribarà a Espanya el pròxim 5 de febrer, havia sigut presentada al premi sota el pseudònim de G. i el títol fictici de Els papers de Guildford. En la mateixa vetlada, que cada any suposa l'obertura de la temporada literària, s'ha fet públic el 51 Premi Josep Pla de prosa en llengua catalana, convocat també per Ediciones Destino, i que ha recaigut en l'escriptor i dramaturg Marc Artigau per la novel·la La vigília, que havia entregat sota el títol fals L'habitació de l'estiu i el pseudònim de Joan Ramírez i Ramírez.

Guillermo Martínez ha explicat en roda de premsa que la seua novel·la està ambientada a l'Oxford de 1994, i ha reconegut que té moltes coses en comú amb la predecessora Los crímenes de Oxford. "No sols tenen la mateixa ambientació, sinó que també repeteixen els dos protagonistes principals, el professor Arthur Sheldom i el jove estudiant de matemàtiques Guillermo", ha expressat, a més d'aclarir que són "històries independents".

L'univers de Lewis Carroll

Si en la primera l'eix narratiu eren les seqüències matemàtiques, en Los crímenes de Alicia són els símbols i l'univers del clàssic de Lewis Carroll Alícia al país de les meravelles. A més, la parella protagonista, formada per un professor de lògica i un jove alumne, discuteixen al llarg de la novel·la de lògica, de filosofia i de les moltes facetes de la vida de Carroll, en una estratègia que podria recordar, segons el mateix autor, al Borges de La muerte y la brújula o a l'Umberto Eco de El nombre de la rosa.

La idea inicial d'aquesta novel·la policíaca de misteri, segons Martínez, va tindre a veure amb un fet que va descobrir escrivint un article biogràfic de l'autor britànic: el descobriment d'unes pàgines arrancades dels seus diaris. "A partir d'aquesta base real, imagine aquests personatges, i en la novel·la es discuteixen diverses teories i controvèrsies sobre la vida de Carroll", ha explicat.

També et pot interessar