Grans dinosaures a escala real viatgen des de la Patagònia mesozoica al CaixaForum de València

Fa més de 200 milions d'anys, la Patagònia mesozoica era un ecosistema molt diferent de l'actual, sense l'altura dels Andes, la divisió dels continents ni les condicions climàtiques que hui la caracteritzen. A més, era la llar de nombroses espècies de dinosaures que van poblar esta terra en una època en la qual no existia ni rastre de civilització. Entre ells, el Patagotitan mayorum, un dels dinosaures més grans coneguts fins a la data.

Gràcies al treball durant dècades dels paleontòlegs, podem conéixer i reconstruir com eren estes criatures, si el seu caminar era bípede o quadrúpede, i podem acostar-nos-hi en exposicions com la que obri la nova temporada del CaixaForum de València: "Dinosaures de la Patagònia". La mostra va rebre més d'un milió de visitants durant les seues estades a Madrid, Barcelona i Saragossa. Està composta d'autèntics fòssils i de reproduccions a escala real de tretze espècies de dinosaures i podrà veure's des d'este divendres fins a l'1 de març.

Així ho han explicat en la presentació de l'exposició el director del CaixaForum de València, Álvaro Borrás; el coordinador de l'exposició, Alejandro Pérez; el responsable d'exposicions i activitats de ciència de la Fundació La Caixa, Javier Hidalgo, i —en connexió des de l'Argentina— el palentòleg codescobridor del dinosaure Patagotitan mayorum i l'investigador del Museu Paleontològic Egidio Feruglio (MEF), José Luis Carballido.

Precisament, el dinosaure Patagotitan mayorum és un dels grans protagonistes d'esta exposició, desenvolupada pel MEF. Es tracta del major dinosaure patagònic conegut i el CaixaForum alberga una impressionant rèplica d'este animal, que mesurava uns 38 metres de llarg i 5 metres d'altura, amb més de 77 tones de pes, que equivalen a 14 elefants africans, ha detallat José Luis Carballido.

També hi ha en la mostra dos fòssils reals de dos fèmurs, un húmer, un cúbit i un radi que testifiquen l'enorme envergadura del Patagotinan mayorum. Es tracta, ha detallat Alejandro Pérez, d'holotips: els exemplars originals que van permetre descriure l'espècie.

La fortuïta troballa

Carballido va ser un dels paleontòlegs descobridors de les restes fa tretze anys, encara que, segons ha relatat, la pista la va donar un peó de camp que, estant amb els seus animals i revisant els filats, va trobar uns fragments d'ossos a la província argentina de Chubut.

Va ser el punt de partida per a unes excavacions que van traure a la llum més de 140 ossos, "una cosa que, la veritat, semblava increïble per a un dinosaure d'esta grandària", ha comentat el paleontòleg. Els científics van poder recuperar més de la meitat del coll, més del 70% de tota la cua i tots els elements de les potes.

"Per primera vegada, els paleontòlegs estàvem enfront de la possibilitat de començar a entendre realment quant mesurava, quant pesava i evolutivament amb qui es relacionava este grup de dinosaures gegants que hui, gràcies al Patagonitan, sabem que s'havien originat a Patagònia fa uns 105 milions d'anys aproximadament". Abans del descobriment en Chubut, se sabia que hi havia dinosaures gegants a Patagònia, però només hi havia poques peces registrades d'algunes espècies, com l'argentinosaure.

"Ens conten milions i milions d'anys d'història

El paleontòleg ha destacat que els dinosaures "ens conten milions i milions d'anys d'història ací en el planeta". Així, el major dinosaure patagònic conegut és una finestra a altres coneixements. "El primer que pensem és com podia ser que en eixe desert visqueren animals tan grans que menjaven plantes", ha assenyalat Carballido.

En este punt, "un ha de començar a pensar en una Patagònia completament diferent de la qual coneixem hui dia", ha explicat. L'exposició remet a "una Patagònia on la serralada dels Andes encara no s'havia ni tan sols començat a alçar", i els seus pics, principals moderadors del clima de la regió, no frenaven els vents humits de l'oest cap a l'estepa argentina. Així, es deixa entreveure l'existència de grans boscos en el seu lloc que alimentaven a tots estos dinosaures herbívors.

"Com més sabem, més dubtes tenim", ha subratllat el paleontòleg. Així, en els pròxims mesos un grup de paleobotànics començarà a publicar alguns dels registres més antics de flors fòssils, de les primeres angiospermes que van habitar el nostre planeta. "Creiem que pròximament podrem començar a tindre una idea exacta de què s'alimentaven estos animals", ha agregat.

A la recerca de noves generacions de científics

Com queden tantes preguntes, exposicions com la de CaixaForum volen rebre famílies amb xiquets i preparen activitats paral·leles per a despertar vocacions. "Una de les coses tal vegada més interessants que té una exhibició de dinosaures és l'atracció que senten els xiquets per estos animals. Ens permet acostar-nos a estos xiquets des del costat de la ciència, acostar-los a les preguntes, a les metodologies científiques", aprofitant eixa fascinació dels xicotets a estos "animals que semblen ciència-ficció", però que van existir de veritat.