La Generalitat recula i s'obri ara a exposar el mural inèdit de Josep Renau
La consellera Raquel Tamarit es reuneix dilluns amb l'artista Javier Parra després de disculpar-se en Twitter pel desinterés inicial de l'administració
El mural inèdit de Josep Renau (València, 1907 - Berlín Est, 1982) podria tindre una segona oportunitat per a exposar-se a la ciutat natal de l'aclamat pintor i cartellista. La polèmica va esclatar quan el dirigent comunista Javier Parra va denunciar públicament el desinterés de les institucions valencianes davant l'obra —que Renau havia deixat dissenyat, però no va materialitzar— i ell l'ha culminat pòstumament amb permís de la fundació que vetla pel llegat de l'artista. El rebombori en les xarxes socials i l'opinió pública ha sigut tal que ha fet recular la Generalitat, que ara vol reunir-se amb ell per a estudiar opcions abans que el mural viatge a altres centres culturals espanyols que sí que han mostrat disposició a acollir-lo.
L'objectiu inicial de Parra, secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV), era cedir sense cap cost l'enorme llençol, de 32 metres quadrats, perquè es poguera exposar en la ciutat que va veure nàixer Renau el mateix any en què, a més, serà Capital Mundial del Disseny. En un fil de Twitter que es va fer viral, denunciava que no havia rebut cap resposta ni de la Generalitat ni de l'Ajuntament de València. A hores d'ara, la publicació inicial ha aconseguit més de mil retuits i 4.000 m'agrada.
https://www.apuntmedia.es/noticies/cultura/upv-inaugura-mural-inacabat-josep-renau_1_1474804.html
Entrevistat en À Punt NTC el passat dilluns, lamentava que huit mesos després de formalitzar la proposta, no havia rebut "cap contestació a cap correu, cap telefonada". Un silenci que contrasta amb la rapidesa d'altres ciutats que també va temptejar, com Madrid i Barcelona, que sí que s'hi interessaren immediatament: "Hi respongueren en a penes 24 hores", explicava l'autor del mural, qui considera "incomprensible" que quaranta anys després de la mort de Renau "no trobem a València un espai físic on poder veure de manera permanent la seua obra".
Fonts de l'Ajuntament de València asseguraren aleshores que no han rebut cap petició per cap canal oficial de l'artista. I el mateix va apuntar la consellera de Cultura, Raquel Tamarit, als informatius d'À Punt emesos l'endemà: "Formalment no tenim la proposta. En el moment que arribe, la mirarem amb tota l'estima del món". Però Parra la va contradir en Twitter dimecres per a recordar-li que el 16 de maig li va escriure un correu electrònic com a responsable de la cartera de Cultura amb la proposta i un "dossier complet" adjunt.
Uns minuts després Tamarit acceptava l'errada i es disculpava públicament amb l'il·lustrador per la mateixa via. "Va ser una setmana mogudeta i em va passar per alt", ha argumentat, ja que per aquelles dates començava en el càrrec com a consellera en relleu de Vicent Marzà. I es comprometia a contactar amb ell per a tancar una reunió. La trobada finalment tindrà lloc aquest dilluns, com han confirmat des de la Conselleria.
El mural objecte de la polèmica es titula El futur treballador del comunisme, mesura 32 metres quadrats i està compost de quinze peces. Va ser un encàrrec del govern de l'antiga República Democràtica Alemanya a Renau el 1969 que va finalment no es va executar. Javier Parra l'ha conclòs després de dos anys d'intens treball per a perpetuar el llegat de l'artista. Si finalment de la reunió amb Tamarit ix algun acord, l'obra sí que podria finalment veure la llum a València, més de cinquanta anys després de ser concebuda.
